15.07.2010 16:36

Els orígens del planter (I)

Miquel Agut

Després de l'èxit del futbol fomatiu del Barça al Mundial, iniciem una sèrie de quatre reportatges relacionats amb la història del planter blaugrana.

El Barça està acostumat a guanyar títols amb un model molt definit i, al Mundial de Sud-àfrica, l’ha exportat a la selecció espanyola.

Tots els testimonis consultats, de diverses edats i que han treballat al club en èpoques diferents, coincideixen a l’hora de destacar el gust pel bon futbol de l’afició blaugrana. I aquest gust ve de lluny. Albert Benaiges, tècnic del futbol base del club durant més de dues dècades, explica que els seus avis ja parlaven “del Barça de Samitier, Bravo, Alcántara o Piera com un equip espectacular, amb extrems molt oberts i un davanter centre”.

I després de la guerra va arribar “un Barça molt català amb jugadors com Biosca, Gensana o Besora i amb hongaresos com Czibor i Kubala, un altre equipàs”. En la mateixa línia, Albert Puig, Secretari Tècnic Formatiu del club, apunta que “si el soci no hagués acceptat aquesta manera de jugar, no hauria quallat. Això ve des de sempre, sense anar més lluny el camp de Les Corts es va canviar pel Camp Nou perquè el Barça de Kubala jugava bé a futbol”.

Rinus Michels, el punt d´inflexió

Carles Rexach recorda que, a finals de la dècada dels 60 i a principis de la dels 70, hi havia la tendència entre els entrenadors de donar màxima importància a la preparació física, en detriment de la tècnica. Rexach recorda que “et feien anar amunt i avall, et posaven pesos a l´esquena, et passaves el dia al gimnàs...Tot era molt físic”. Afortunadament per a un jugador tan tècnic com ell, la situació “va canviar amb l’arribada de Rinus Michels, un entrenador que tot ho feia amb la pilota”. Albert Benaiges també opina que Michels va posar la llavor del model Barça actual, sobretot perquè “amb ell va arribar aquest tiqui–taca que coneixem actualment”.

Un altre jugador blaugrana de la dècada dels 70, Toño de la Cruz, s’apunta a l’opinió majoritària i la raona: “Michels va ser l’inventor de la Taronja Mecànica i aquest tipus de futbol ve d’aquí. Per tant, seria lògic i correcte atribuir-li a ell el descobriment d’ aquest estil”. Cal recordar que De la Cruz va guanyar la Lliga la temporada 73/74 a les ordres del tècnic holandès, un campionat marcat per l’inoblidables 0-5 al Bernabeu. De fet, aquella temporada, “el Barça ja jugava amb un 4-3-3 com l’actual”.

L’única excepció a aquest estat d’opinió és Joan Martínez Vilaseca, es-tècnic del futbol i treballador del club durant 28 anys. Vilaseca creu que el model que s’ha desenvolupat fins l’actualitat “arrenca amb Cruyff i acaba amb Guardiola”.

Michels al primer equip i Tort al futbol base

Hagin treballat amb ell o no, els tècnic consultats lloen la figura d´Oriol Tort, persona clau en el futbol base i responsable dels fitxatges de jugadors com Rexach, Amor o Cesc. Albert Benaiges destaca que Tort “és el nom propid del futbol base blaugrana” i el defineix com “un savi despistat en el capítol personal i com una persona que en sabia molt de futbol”. Carles Rexach assegura que “els qui el vam conèixer no l’obidarem mai” i Joan Martínez Vilaseca recorda que va “treballar molt temps colze a colze amb Tort, un home que no tenia un no per a ningú i que anava a veure partits per a descobrir talents a l’hora que fos”.