31.07.2010 11:04

Un veritable ‘Kaiser’

Roger Bogunyà

Rafa Márquez s’acomiada del FC Barcelona després de set temporades al club i amb un palmarès de luxe: 12 títols. El mexicà ha estat un referent tant per a Rijkaard com per a Guardiola.

Han passat pràcticament set anys del recordat ‘partit del gaspatxo’, del 3 de setembre del 2003, nit en què Rafa Márquez va estrenar-se oficialment com a jugador del FC Barcelona. Des de llavors, el mexicà, conegut al seu país com ‘el Kaiser de Michoacán’, ha aixecat tots els títols possibles defensant els colors blaugrana, en una trajectòria plena d’èxits en què tant Rijkaard com Guardiola han confiat en ell.

Central i pivot defensiu

En la seva primera temporada al club Márquez va ocupar, sempre que les lesions li van permetre, un lloc a l’eix de la defensa. En canvi, a partir de la segona, en què Edmílson i Motta van patir greus lesions, Márquez va demostrar ser tot un expert en la posició de pivot defensiu i ser un jugador molt útil per la seva polivalència. Un indiscutible: va jugar 34 dels 38 partits de la primera Lliga de Rijkaard, en la temporada 2004/05.

Arriba la Champions de París

Per a Rijkaard, Márquez sempre va ser un referent. Tot i caure sovint en lesions, el mexicà és un dels defenses titulars a la final de la Lliga de Campions de l’any 2006, segurament el seu moment més àlgid com a blaugrana. Aquell any, l’equip guanya també la Lliga, en una temporada històrica per al Barça i per al jugador asteca.

Les lesions, el seu gran rival

Novament les lesions interrompen la bona trajectòria de Márquez en les temporades 2006/07 i 2007/08, on, ja amb Touré a l’equip, Márquez torna a consolidar-se a l’eix de la defensa, sovint amb Milito com a parella. Aquestes dues temporades també són complicades pel que fa al club, ja que no es guanya cap títol.

L’any del triplet, clau

Amb la marxa de Frank Rijkaard i d'una bona part dels jugadors decisius fins llavors, com ara Ronaldinho o Deco, la seva continuïtat al club depèn de la decisió del nou tècnic, Josep Guardiola, que decideix apostar per ell com un dels homes importants a la defensa. I l’encerta, perquè el mexicà es converteix en una peça clau fins a finals d’abril, quan una lesió a les semifinals de Champions l’allunya de les finals de Copa i Champions l’any del triplet. A la temporada 2009/10, la presència de Márquez disminueix.