02.08.2010 09:09
“El Barça és el club de la meva vida”
Sandra Sarmiento
Rafa Márquez explica que deixa el Barça perquè vol “jugar i tenir més minuts”. El defensa mexicà assegura que les seves set temporades al FC Barcelona han estat “les millors” de la seva carrera esportiva.
Set anys al Barça. 242 partits. 12 títols en el seu palmarès. Rafa Márquez marxa del club amb tots
els honors. Per la porta gran. I sempre formarà part d’un equip que ha fet història en el món
del futbol. El mexicà recorda la seva experiència i fa balanç de la seva etapa blaugrana a Barça TV
i www.fcbarcelona.cat
Perquè marxa?
“Ja he complert un cicle a Barcelona. Set anys, són molts anys.
Ho he guanyat tot i ara el que vull és jugar. Tenir més minuts. Vaig parlar amb el Pep. Les seves
prioritats són unes altres i jo sóc ambiciós i no em vull quedar a la banqueta o a la tribuna
veient els partits. I és per això que marxo”.
Des de quan té presa la decisió?
“Ho he pensat bastant. Primer em vaig dedicar a centrar-me en el Mundial per mirar de
tenir opcions de seguir. La meva prioritat era continuar, però després de parlar amb el Pep vaig
pensar a prendre la decisió de sortir. I ara estic convençut que marxar és la millor opció”.
El dia que el Barça va guanyar la Lliga dels 99 punts, vostè va adreçar unes paraules a
l'afició, que molts van interpretar com un comiat. Ja meditava la idea de deixar el club?
“Ja havia parlat amb el Pep abans d'acabar la temporada i ja vaig veure que hi havia la
possibilitat de marxar. I semblava la més probable perquè ell tenia confiança en altres jugadors
que actuen en la meva posició”.
Com valora que el club decidís fer-li un petit homenatge, un acte de comiat?
“Em fa sentir content i orgullós. Molts dels grans jugadors que han passat
per la institució no han tingut aquesta oportunitat. Sempre s'han portat molt bé amb mi i jo amb
ells. Sempre hi ha hagut una gran amistat, tant pel que fa amb la directiva anterior com amb
l'actual. Amb Sandro Rosell hi ha una molt bona relació. Gràcies a ell vaig venir a Barcelona i ara
és el president del club. Els agraeixo molt el detall que han tingut amb mi. He pogut sortir
dignament”.
Dissabte va anar a la Ciutat Esportiva per acomiadar-se dels companys. Quines sensacions va
tenir?
“De tristesa. Anar a acomiadar-te després de tants anys és
complicat. a banda dels companys, és complicat acomiadar-se sobretot dels tècnics, de la gent amb
qui has treballat sempre i que t'han ajudat en els bons i en els mals moments. És un moment trist,
però espero seguir-hi en contacte i veure'ls en un futur”.
Què ha significat per a vostè jugar al Barça?
“Han estat els millors anys de la meva carrera esportiva. Ho he donat tot per aquest
club i per aquesta samarreta. El Barça sempre serà molt important per mi”.
Les expectatives que tenia quan va arribar el 2003, s'han vist complertes al 100%?
“Fins i tot més. Maig vaig pensar que arribaria a guanyar tants títols. Quan un arriba
a un club la prioritat és guanyar. El club ha canviat totalment des que vaig arribar. Ara mateix és
un dels millors clubs del món i em fa sentir orgullós haver format part d'aquest canvi”.
Durant aquestes setmanes ha tingut temps de pensar en tots aquests anys. Amb quin record es
queda?
“Quan vaig arribar al club, ningú apostava per mi. Vaig rebre moltes crítiques, però al
final m'he sentit part important de la transició d'aquest equip. Vaig ser important en la
consecució dels títols. M'he sentit important i he sortit guanyant”.
És el vuitè jugador estranger que ha disputat més partits, 242. El Barça és el club de la
seva vida?
“Si, indubtablement. Aquí ho he guanyat tot, hi he passat molts anys i no és fàcil
d'aconseguir. M'afalaga estar entre els deu estrangers que han jugat més partits. El Barça sempre
serà el club de la meva vida”.
Si no fos per les lesions, Márquez s'hauria retirat al Barça?
“Jo crec que sí. Les lesions no m'han permès tenir regularitat. Però crec que he fet el
que he pogut durant tots aquests anys. Crec que ho he demostrat. Sempre hi ha etapes a la vida i
ara vull fer aquest canvi pel meu benestar”.
Com creu que el recordarà la gent del Camp Nou?
“Tal com sóc. Maig vaig voler aparentar una altra cosa. M'agradaria que la gent em
recordés com un cavaller dins i fora del camp”.
Ha canviat molt el Rafa Márquez que va arribar el 2003 del que marxa el 2010?
“Sí. Arribar a un gran club et fa créixer molt. Et fa madurar
dins i fora del camp. I és un aprenentatge que no oblidaré mai i que intentaré transmetre als meus
fills i a totes les generacions que vulguin exercir una carrera com a futbolista”.
Durant aquests set anys ha tingut dos tècnics: Rijkaard i Guardiola. Què destacaria del
primer, de Frank Rijkaard?
“Va confiar en mi, en la meva qualitat, en el meu joc. I durant tot el temps
que va estar aquí va ser un gran amic també. El seu caràcter també em va ajudar a aprendre moltes
coses del futbol”.
Amb Rijkaard, l'equip va deixar de tenir fam de títols?
“Faltava ordre. Perquè la qualitat i les ganes de guanyar sempre hi van ser. Però, de
mica en mica, es va anar perdent la disciplina que necessitàvem. I jo crec que va ser la causa
principal perquè l'equip deixés de funcionar”.
Amb Guardiola va recuperar l'autoestima com a futbolista?
“Pensa que l'any 2008 tots rebíem crítiques, es parlava de molts canvis, alguns estàvem
a la corda fluixa. Aleshores va arribar Guardiola, va parlar amb mi i em va donar molta importància
dins l'equip, més responsabilitat. Per mi va ser important. Vaig recuperar la confiança”.
Quin és el millor futbolista amb el qual ha jugat durant aquests anys?
“Molts. Des de Valdés, passant per Puyol, Deco, Touré, Cocu també; Messi, Ronaldinho,
Eto'o. He gaudit cada dia amb ells. De cada entrenament, de cada partit. M'he divertit, he après i
ha estat un plaer poder treballar amb ells”.
Alguns d'ells han guanyat el Mundial amb Espanya. Què li sembla?
“Tenien totes les possibilitats de guanyar el títol. Ja ho havien demostrat
durant la fase de classificació i jugaven el millor futbol. La veritat és que tenien totes les
opcions per ser campions. Me n'alegro molt perquè la base de la selecció és del Barça. I això vol
dir que he format part d'un grup que ha fet història. Ara també amb la selecció”.
El pròxim amistós de la selecció espanyola és amb Mèxic. Entendria que no hi anessin els
internacionals blaugrana?
“Jo com a futbolista entenc que seria normal si no hi van. Però el fet que la
campiona del món jugui amb Mèxic, siguin o no els internacionals del Barça, per a nosaltres és un
honor”.
Tornem al Barça. A quin jugador trobarà més a faltar?
“A Puyol. Sempre ha estat el meu company tant dins el vestidor com en el
terreny de joc. És una de les persones a les quals més trobaré a faltar. Com també a Xavi, que
sempre m'ha donat el seu suport”.
Com a culer, què creu que passarà a partir d'ara, pensa que l’equip continuarà sent
el principal favorit per guanyar els títols?
“Té tota la capacitat. Té una base de futbolistes, que també és la de la selecció i
poden seguir triomfant. No en tinc cap dubte”.
Què li semblen els fitxatges de Villa i Adriano?
“Són dos grans jugadors que en els seus equips han estat importants. Sobretot Villa
que, des de l'any passat, crec que el club ja el volia fitxar. Encaixarà perfectament. Ja ho ha
demostrat a la selecció”.
Quin és el seu destí?
“Encara no està definit. Seguim negociant amb dues opcions que tenim. I esperem poder
prendre la millor decisió”.
Què és el que més trobarà a faltar?
“Tot. Estava acostumat a la vida a Barcelona. A la seva gent, els amics, l'ambient, el
clima. Tenia la vida feta aquí. Però en un futur tornaré. Segur. M'agradaria continuar vinculat a
la institució”.