10.10.2010 08:39

“M’agradaria ser la generació amb més títols”

Marc Guillén

En la seva tretzena temporada al primer equip del FC Barcelona Xavi Hernández ens revela algunes interioritats del vestidor i les claus de l’èxit d’aquest equip que aspira a convertir-se en el més reeixit de la història del Club.

“Aquest Barça és com un negoci propi, tots volem que surti bé”, explica el segón capità del FC Barcelona en la segona entrega de l’entrevista concedida a www.fcbarcelona .cat i Barça TV.

- Fa un parell d’anys vas dir: “Si en aquest Barça et sents imprescindible estàs mort”, tu no et sents imprescindible?
- No, no, no. L’altre dia es va demostrar. No cal que hi sigui un o altre jugador perquè el joc és el mateix, simplement ens va faltar rematar el partit. Des de dalt vaig veure que es va jugar molt bé al futbol i jo no hi era. Evidentment, quan no hi ha Messi el trobem a faltar, i passa el mateix quan Iniesta, Villa o Puyol no poden jugar, perquè són futbolistes importants dins l’equip, però no n’hi ha cap d’imprescindible.

- Doncs, deus fer un treball interior d’humilitat important, perquè amb el teu palmarès i trajectòria seria per creure’t-ho, oi?
- Crec que això es porta a dins, aquí sempre ens ho han inculcat. També depèn molt de l’entorn familiar que tinguis. Nosaltres som així, la gent de la casa som gent humil i treballadora. Tot i que hem guanyat molts títols ens agrada molt aquest esport, ens apassiona, gaudim venint a entrenar. Jo de vegades penso que és com si estiguéssim al juvenil o al cadet, perquè hi ha tanta gent de la casa que aquest Barça el sentim com un negoci propi. Tothom vol que vagi bé. Per tant, tots estem encantats d'estar aquí i aquest tarannà de treball i d'humilitat no es pot perdre mai.

- Creus que la clau d’aquest equip és que us heu ajuntat 20 malalts del futbol que viviu cada partit com si fos l’últim?
- Sí, això és fonamental. Aquesta manera de fer les coses i aquest entusiasme no es pot perdre mai. Nosaltres ho tenim. A més, el Pep també ens ho inculca i ens exigeix aquesta professionalitat. Avui en dia és un luxe i un privilegi treballar a Can Barça.

- Sovint es parla que l’entrenador ha de ser un psicòleg per gestionar el grup, però, perquè el grup sigui fort, també hi ha d’haver jugadors-psicòlegs?
- Sí, és important que la gent que porta més anys ajudi la gent nova. Som quatre capitans, però tothom té la seva veu, no hi ha ningú per sobre de ningú. Creiem en tot el grup i les coses es comenten i es parlen entre tots, perquè és important que tothom expressi la seva opinió. I quan algú està en un mal moment, els que portem més anys l’intentem ajudar. Fem molta pinya.

- És al vestidor on més a gust estàs?
- Sí, m’hi sento molt a gust. Hi ha molt bon rotllo i hi ha un grup humà fantàstic. La veritat és que es treballa de meravella. La convivència és fonamental i aquí és molt agradable.

- La gran majoria d’ajudants de Guardiola són catalans i d’un mateix perfil, ells també són part important del grup?
- El Pep és molt intel·ligent i se sap rodejar de gent molt competent. Et fa la sensació que tot encaixa. El doctor és el millor doctor per al Barça, el del material, el físioterapeuta, tot. Tens la sensació que no podríem trobar persones millors per a aquest càrrec i això és fantàstic.

- Ja que parlem del vestidor, deixem acabar amb una confessió íntima vostra, d’allò que el gran públic mai pot veure..., que és un “màquina”?
- És una paraula que utilitzo sovint per cridar els companys. Els dic “màquina” perquè a mi m’agrada donar bon ambient entre els companys i sóc molt de la broma. Sóc molt de la gent, m’agrada parlar i associar-me amb tothom com ho faig al camp.

- I “Faràndula”?
- Jajaja! Li diem a algun company quan es fa alguna foto, quan surt en alguna revista o en alguna entrevista. És per fer una mica de conya i riure una estona.

- Pregunta obligada, la Pilota d’Or. Molts et posen en les travesses, però tu sempre dius que Messi i només Messi se l’ha d’endur.
- Home, no t’enganyaré, hi ha un futbolista per sobre dels altres. Jo estic en condició de dir que no he vist un futbolista igual en la meva vida. Té una superioritat immensa i, com va dir el Pep, domina totes les facetes del joc. En tot és bo, fins i tot va bé de cap. És expeditiu, és fort, és ràpid, és valent. Ho té tot, aquest nano. Vull dir que potser surt un Messi cada 50 anys. Per tant, si hem de triar el millor, aquest és Messi. Ara, si ens posem a triar qui ha fet un bon any o qui ha guanyat títols… llavors, no ho sé, potser és moment de donar-li a algú d’Espanya. Messi està per sobre de tothom, això segur, però també és veritat que em faria gràcia que li donessin a un futbolista espanyol, que jugui amb aquest estil del Barça que tant ens agrada perquè seria especial. En el meu cas, el fet de poder ser a les travesses ja és un privilegi i un luxe per a mi.

- Algun dia has arribat a imaginar-te guanyant la Pilota d’Or?
- La veritat és que no. Evidentment em fa il·lusió. Seria un reconeixement personal molt gran i m’encantaria. Però no és una cosa en la qual  somiï. Jo somiava jugar al Barça, guanyar Lligues, Champions…, tot això sí que ho somiava, però amb la Pilota d’Or mai.

- Ets conscient que ja ets un mite del barcelonisme i que aviat superaràs Migueli en nombre de partits jugats?
- Sí, això sí que són reptes que tinc. És veritat que m’agradaria superar Migueli, que és un mite del barcelonisme. T'ha de fer molta il·lusió ser el jugador que més partits has jugat. Són reptes com aquests els que em marco. Per exemple, pel que fa als títols, m’agradaria que aquesta generació fóssim els que més títols hem guanyat. Això ha de fer una il·lusió especial, segur. Jo sóc molt competitiu i m’agraden aquestes coses.