22.11.2010 12:14

50 anys del mític gol d’Evaristo

Manel Tomàs

Aquest dimarts es compliran 50 anys del famós gol d’Evaristo de Macedo al Madrid. Va ser el 23 de novembre del 1960 quan una impressionant rematada de cap en planxa del brasiler va suposar la primera eliminació dels blancs a la Copa d’Europa.

Quan el sorteig dels vuitens de final de la Copa d’Europa 1960/61 va emparellar el Barça de Kubala amb el Reial Madrid de Di Stéfano, tothom va estar d’acord que aquella eliminatòria seria històrica. I certament, es van complir les expectatives .

Un partit d’anada polèmic

El 9 de novembre del 1960 es va disputar al Santiago Bernabéu el partit d’anada. L’expectació era indescriptible, perquè hi havia un gran interès per saber si el Barça estava en disposició d’arrabassar a l’equip blanc (que havia guanyat les cinc primeres edicions de la Copa d’Europa) el ceptre continental. El resultat final va ser d’empat a dos gols. Van marcar Mateos i Gento pels locals i Suárez per partida doble (un de penal) pels visitants. El protagonista del partit va ser l’àrbitre anglès Ellis, que va anul•lar un gol vàlid a Villaverde (minut 18 de la segona part, amb 2-1 al marcador) i va assenyalar un penal favorable al Barça després d’un fora de joc d’Evaristo. Era el minut 42 de la segona part i la transformació per part de Suárez de la pena màxima va suposar el 2-2 definitiu. El col•legiat va repartir les errades, però com sol passar en aquests casos, ningú va quedar content.

Evaristo elimina el Reial Madrid

El partit de tornada es va disputar el dimecres 23 de novembre, amb el Camp Nou ple fins a vessar. Aquell dia la polèmica va presidir novament l’actuació de l’àrbitre, en aquest cas el també anglès Leafe, que va anul•lar tres gols al Reial Madrid, la qual cosa va desencadenar les ires blanques. Els gols, però, van ser invalidats amb tota justícia, ja que en un d’aquests es va produir una falta prèvia de Canario, a un altre hi va haver fora de joc de Del Sol i al tercer un altre off-side de Di Stéfano. El partit va acabar amb el resultat de 2-1 i va esdevenir una fita històrica perquè va implicar la primera eliminació del Reial Madrid de la Copa d’Europa.

L’equip local es va avançar en el marcador al minut 33 en rematar Vergés un córner llançat per Kubala. La pilota va entrar després de rebotar en Pachín. Però quan la gent es va tornar boja de debò va ser al minut 36 de la segona part, amb el majestuós gol d’Evaristo, un prodigi de bellesa i plasticitat que ha passat a la posteritat gràcies a diverses fotografies que, amb mínimes diferències d’enquadrament i temps, reflecteixen l’instant de la rematada del davanter brasiler del Barça. Amb el 2-0 el Reial Madrid estava pràcticament eliminat, per bé que el gol de Canario a quatre minuts del final va posar emoció fins al darrer segon.

Un gol immortal... amb sort

Recordem la pel·lícula del gol d’Evaristo: Kubala va treure un córner per a Olivella, que va enviar una centrada xut que Santamaría no va saber rebutjar. La pilota va arribar a Evaristo, que va etzibar una espectacular rematada de cap en planxa que li va treure la pilota gairebé de les mans al porter madridista Vicente, amb el defensa Casado com a testimoni impotent sota els pals. Va ser un gol extraordinari i irrepetible, com el mateix Evaristo va indicar anys després: “És un gol que no vaig poder tornar a fer mai més. La manera com em va venir la pilota, com va baixar i el cop de cap són molt difícils de repetir.” I és que, sense negar la bellesa del gol, val a dir que tot va venir d’una mitja errada d’Olivella, segons va confessar el defensa barcelonista: “Kubala anava a llançar un córner i jo vaig pujar a l’atac, cosa que solia fer en molt poques ocasions. El Madrid no s’ho esperava i quan vaig cridar a Laszi que en passés la pilota ningú va sortir a marcar-me. Em va arribar el cuir i vaig xutar, jo no volia fer cap centrada. Ni a Evaristo ni a ningú. Vaig llançar a porta però em va sortir una centrada que Evaristo va caçar davant de la sortida de Vicente. La centrada va ser meva, però gairebé va ser sense voler.”

Final amb esportivitat

Quan l’àrbitre va xiular la fi del partit es va produir una circumstància força destacable i que pot servir d’exemple en els temps actuals: tots els jugadors d’ambdós equips es van saludar de manera força cordial i esportiva, a la manera d’una colla d’amics que han jugat un partit amistós. Les imatges de Di Stéfano abraçant Suárez i Ramallets i de Segarra consolant Gento van demostrar a tothom que la passió d’aquell matx no havia ultrapassat els 90 minuts de joc i que l’esportivitat havia estat la norma bàsica.

Malauradament, la participació blaugrana en aquella Copa d’Europa no va tenir el final feliç que es mereixia, ja que el Barça va caure a la final davant el Benfica per 3-2, a la infausta final de Berna, la dels pals quadrats que rebutjaren quatre rematades barcelonistes.