16.12.2010 12:28

20 anys del debut de Guardiola

Manel Tomàs

Aquest dijous es compleixen 20 anys del debut oficial de Josep Guardiola amb el primer equip del Barça. Va ser el 16 de desembre del 1990, en un partit de Lliga disputat al Camp Nou davant del Cadis.

No era la primera vegada que Pep jugava un partit amb els grans. L’1 de maig del 1989 ja havia participat en un partit amistós a Banyoles entre el conjunt local i un combinat de suplents i jugadors dels equips filials del Barça. Però la prova de foc arribaria en aquell partit contra l’equip gadità. Guillermo Amor era baixa al mig del camp i Cruyff va pensar en aquell jovenet de 19 anys que estava fent una temporada fantàstica al Barça B.

Els nervis del debut

Va ser un dia molt gran per a Guardiola. Acostumat a jugar els partits del Barça B al Miniestadi amb una concurrència no gaire nombrosa, 75.000 espectadors a les grades del Camp Nou era per acovardir qualsevol. De fet, mentre estava a les escales d’accés al terreny de joc, es va anar posant nerviós, li van suar les mans i el pols li va anar a cent.

Però aquest estat d’ànim alterat li va desaparèixer per art de màgia quan va saltar a la gespa. Amb el número ‘10’ a l’esquena es va fer la foto a un equip format per Zubizarreta, Nando, Alexanko, Eusebio, Serna, Bakero, Guardiola, Goikoetxea, Laudrup, Julio Salinas i Begiristain. Poc després l’àrbitre va xiular l’inici del partit i Guardiola es va dedicar senzillament a fer el que sabia: jugar a futbol.

Una bona actuació

Per bé que globalment l’equip no va tenir una actuació gaire lluïda (el Barça va vèncer el Cadis per un discret 2-0, amb gols de Begiristain i Bakero), Guardiola va jugar força bé, manegant la pilota amb la seva pulcritud i mestria característiques. A la primera part se’n va sortir amb bona nota (per bé que va veure una targeta groga al minut 33 per una entrada a Bernardo), però encara va afinar més el seu joc a la segona meitat.

Al seu cap només bullia una idea: que el Barça no deixés escapar cap punt perquè després no diguessin que havia estat culpa del debutant passerell. Al final tot va acabar bé, amb victòria local i amb el Barça líder destacat amb sis punts d’avantatge sobre el segon classificat, l’Atlètic de Madrid. Aquella Lliga 1990/91 seria la primera de les quatre consecutives que va guanyar el Dream Team.

La primera pedra d’una etapa gloriosa

Aquell futbolista de tècnica depurada i superba visió de joc no va deixar indiferent ningú. A la temporada 1990/91 va acabar de foguejar-se al Barça B i només va disputar quatre partits oficials més amb el primer equip, però al curs següent ja es va fer un lloc amb els grans i va arribar a jugar en 40 ocasions al conjunt de Johan Cruyff.

Ben aviat va esdevenir un crac i una veritable referència de l’equip durant tota una dècada daurada plena de títols, amb un bagatge de 384 partits i un palmarès inigualable.