17.12.2010 14:25
Una versió millorada d’uns ‘gunners’ coneguts
Jordi Clos
Les incorporacions i el salt qualitatiu d’alguns futbolistes han elevat el nivell de l’Arsenal, segon a la Premier. Cesc, tot i els seus problemes físics, en segueix sent el líder.
Coneix bé el Barça el seu contrincant en els vuitens de final de la Lliga de Campions.
L’Arsenal ja es va creuar en el camí dels blaugranes en l’edició anterior i van tenir
temps per conèixer-se bé. El conjunt que dirigeix Arsène Wenger és jove, atrevit i pateix quan no
té la pilota.
Un doble partit amb espectacle
Es va poder constatar en l’anada dels quarts de final de la
Champions 09/10. El Barça va completar un recital en els primers 69 minuts de joc, en què va
generar una allau d’ocasions i dos grans gols obra d’Ibrahimovic. L’entrada de
Walcott, però, va revolucionar el partit i va aconseguir empatar. En el 2-2 definitiu, de penal,
Cesc es va lesionar i es va perdre la tornada.
Al Camp Nou, l’Arsenal s’avançaria per 0-1 amb un gol de Bendtner que donaria pas
a una de les obres mestres de Leo Messi. Quatre gols impressionants de l’argentí
classificarien el Barça per a les semifinals.
Pendents de Cesc
El líder de l’Arsenal segueix sent Cesc Fàbregas, malgrat que les lesions li han
impedit gaudir de continuïtat en el curs present. El migcampista podria debutar al Camp Nou
oficialment, ja que fins ara només hi ha jugat amb la selecció catalana.
La baixa habitual de Cesc ha fet que Nasri hagi estat referent dels
londinencs en l’inici de la temporada. El francès ha destacat amb gols deliciosos i valuosos.
Està ben escudat per Song, a la medul·lar. Un altre jugador important per l’Arsenal és
Chamakh. Fitxat del Girondins, està confirmant a Anglaterra la seva fama de bon golejador. I al
darrere, Wenger es va reforçar amb un altre gal: l’exsevillista Squillaci. A l’anada,
el tècnic no podrà comptar amb el lateral Sagna, sancionat.
Amb tot, es tracta d’un Arsenal més consistent. La seva trajectòria a la Premier està
sent molt positiva. És segon a dos punts del Manchester United. Això sí, ha punxat en la majoria
dels partits decisius contra els altres aspirants al títol, com ara el Tottenham o els mateixos
‘red devils’. Els compromisos clau són, de moment, l’assignatura pendent.
A la Champions, va ser segon de grup per sota del Xakhtar Donetsk, la revelació de la primera
fase.
Es repeteix la final de París
El Barça-Arsenal, a banda de ser la repetició dels quarts de la temporada passada,
també ho és de la final de la Champions del 2006 a París. Contra els ‘gunners’
d’Henry, el Barça de Rijkaard va alçar la segona Copa d’Europa.
Anys abans, els dos equips s’havien trobat a la primera lligueta de la màxima
competició continental 1999/00. Aleshores es va produir un empat (1-1) al Camp Nou i una
sensacional victòria culer al camp de l’Arsenal, que jugava a Wembley com a local (2-4). Els
precedents, doncs, són clarament favorables al Barça.