El partit es va celebrar, com era norma obligada en aquella època, al Santiago Bernabéu, el 4 de juliol del 1971. L’entrenador anglès Vic Buckingham va posar en joc aquests homes: Reina, Rifé, Gallego, Eladio, Torres, Costas, Rexach, Marcial (Fusté), Dueñas (Alfonseda), Zabalza i Asensi. Davant, el temible conjunt valencianista que entrenava Alfredo Di Stéfano.

S’avança el València

Va marcar primer el València, mitjançant un penal que va transformar Claramunt. Amb aquest 0-1 es va arribar al descans. En el segon, novament va marcar el València, gràcies a Paquito; tot semblava presagiar la decepció quan Fusté, primer, i Zabalza, després, van aconseguir l’empat a dos. Ja a la pròrroga, l’emoció va desbordar les previsions. Zabalza va fer que el Barça avancés el València (3-2), però Valdez va empatar novament (3-3). Va ser finalment Alfonseda (l’actual president de l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona), als set minuts de la segona part de la pròrroga, qui va obtenir el quart gol blaugrana que significava la victòria.

Sol, expulsat; Gallego, lesionat

Cal assenyalar que el jugador valencianista Sol va ser expulsat a la segona part i que el barcelonista Gallego, lesionat, va actuar de figura decorativa pràcticament durant tota la pròrroga. Al capdavall, la victòria barcelonista va ser èpica, de les que mereixen passar a la història amb lletres d’or.

Festa a Canaletes

La Rambla de Canaletes va ser una festa popular, amb banderes blaugrana flamejant pels carrers, malgrat la intensa pluja que va caure aquell dia de juliol a Barcelona. A la seva arribada, els jugadors van ser rebuts per l’alcalde Josep Maria de Porcioles abans d’oferir la Copa a una munió congregada a la plaça Sant Jaume. Després van oferir el triomf a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de la Mercè.