L’estiu del 1982 l’arribada de Maradona va fer desbordar la il·lusió dels afeccionats barcelonistes, que el veien com el revulsiu ideal per reactivar l’equip. Malauradament no va ser així.

Etapa efímera al Barça

Amb la samarreta del Barça, Maradona va demostrar que era un jugador genial, però els marcatges sobre l’argentí van ser implacables i només va poder lluir la seva immensa classe en comptades ocasions, com el gol que va marcar a l’Estrella Roja a la Recopa 1982/83 o el que va aconseguir al Santiago Bernabéu a la Copa de la Lliga de la mateixa temporada, que fins i tot va provocar els aplaudiments dels afeccionats madridistes.

El primer contratemps seriós que va tenir Maradona a Can Barça va ser una hepatitis per la qual va haver de guardar repòs absolut durant uns mesos. El seu retorn a l’equip va coincidir amb l’acomiadament d’Udo Lattek i l’arribada de César Luis Menotti, que va aconseguir salvar la temporada amb dues victòries davant l’etern rival, el Reial Madrid, a les finals de la Copa del Rei i de la Copa de la Lliga.

En el seu segon curs al Barça (1983/84) Maradona va tenir una greu lesió a causa d’una entrada del jugador de l’Athletic Club Andoni Goikoetxea, el qual li va provocar una fractura dels ossos del turmell. L’argentí va reaparèixer abans del final de Lliga, però el Barça ja no podia lluitar pel títol. A més, també va perdre la final de la Copa del Rei davant l’Athletic de Bilbao en un partit que va passar a la història com “la final dels bastons” pels aldarulls que hi va haver entre els jugadors d’ambdós equips a l’acabament del matx.

Ídol al Nàpols amb trist final

Arribat a aquest punt, Maradona va decidir que el millor per a la seva carrera era fitxar pel Nàpols italià . Allà es va confirmar com un crac i va assolir els seus millors èxits amb la conquesta de dues Lligues, una Copa i una Copa de la UEFA. Gràcies al Pelusa, el Nàpols, fins aleshores un club modest, va assolir un lloc important al panorama futbolístic mundial en superar equips tan poderosos com l’Inter, el Milan i la Juventus. A més, durant la seva època napolitana Maradona va guanyar el Mundial de Mèxic 86 amb la selecció argentina. Tanmateix, el 1991 va ser suspès pel Calcio durant un període de quinze mesos per consum de drogues. Després ja no va tornar al Nàpols i l’any 1992 va ser traspassat al Sevilla.