Com aleshores era tradicional, aquell partit, jugat el 24 d’agost, va servir de presentació del Barça al Camp Nou davant la seva afició. L’altre al•licient de la jornada va ser el lliurament per part del president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, de la copa de campió de Lliga corresponent a la temporada 1992/93. El trofeu va ser recollit per José Ramón Alexanko, que aquell dia es va acomiadar com a jugador després de tretze anys lluint la samarreta blaugrana.

Poca gent i un Romário estelar

Tanmateix, l’assistència a l’estadi va ser més aviat minsa (uns 30.000 espectadors), en gran part a causa de la pluja que va caure a bots i barrals. A més, a les inclemències de la climatologia es va afegir, al minut 22 de la segona part, una apagada general de llums que va deixar el Camp Nou completament a les fosques durant un quart d’hora.

Però l’encarregat d’il•luminar aquella plujosa nit d’estiu havia de ser Romário. El “baixinho”, que ja havia enlluernat tothom amb els seus magistrals gols a la pretemporada del Barça, va ser el protagonista, amb tres dianes davant un Hajduk Split força voluntariós però que no va poder frenar l’allau ofensiva del Barça, que va guanyar per 4-0. Aquell Dream Team que entrenava Johan Cruyff havia retocat la davantera amb vista a la nova temporada i comptava amb un punta definit com era Romário, que ben aviat va fer una parella letal amb el búlgar Stòitxkov.

Superioritat blaugrana

Aquella semifinal del Gamper no va tenir gaire història. Malgrat comptar amb les baixes de Laudrup i Eusebio, el Barça era superior a l’equip croat. Goran Vucevic, que s’enfrontava als seus antics companys del Hajduk, era la principal novetat a l’alineació de l’equip blaugrana, que va evidenciar una certa falta de rodatge. Romário va obrir el marcador al minut 21 després d’una perfecta assistència d’Amor. Ja a la segona part, el sempre infal•lible Koeman va posar el 2-0 al minut 48 en transformar un penal. Des d’aleshores el joc va transcórrer sota els paràmetres de la monotonia fins que Romário va animar força l’ambient amb dos darrers gols als minuts 85 i 88, ambdós a centrades de Txiki Begiristain. Malgrat la golejada, el Hajduk se’n va anar del Camp Nou amb la cara ben alta, ja que va fer un digne paper.

El Gamper, per al Tenerife

La felicitat no seria completa, perquè l’endemà el Tenerife de Jorge Valdano va derrotar el Barça per 1-3 a la final del Gamper. L’equip canari, que havia derrotat a l’altra semifinal el Girondins de Bordeus per 3-1, es va endur el trofeu, però val a dir que els afeccionats blaugrana no es van sentir decebuts en excés. I és que tothom recordava que les Lligues 1991/92 i 1992/93 s’havien guanyat gràcies a sengles victòries del Tenerife sobre el Reial Madrid a les darreres jornades.