Segona etapa de Juan Carlos Unzué com a tècnic al Barça. Es va incorporar el 2003 amb Frank Rijkaard al primer equip i va seguir en el càrrec amb l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta. Després d’un any a Sòria, on el Numància va acabar desè a la Segona Divisió, el navarrès ha decidit tornar a casa. Unzué ha conversat amb Barça TV i www.fcbarcelona.cat sobre el seu retorn a la primera plantilla blaugrana.

Com està després d’aquests primers dies de feina?
“Tinc la sensació d’haver tornat a casa. En algunes coses sembla que el temps no hagi passat. Hi ha el mateix grup, la connexió amb els jugadors és la mateixa. Però personalment aquest últim any ha estat apassionant. L’experiència de Sòria no me la traurà ningú. Era la meva inquietud, estic molt satisfet d’haver pres aquella decisió i ara estic molt content de tornar”.

Vostè decideix deixar Sòria i tornar a Barcelona. Perquè pren aquesta decisió?
“L’any passat la meva inquietud era entrenar i des de fa uns mesos la meva inquietud era tornar a estar amb la família. Així de clar. No pensava que portaria tan malament la distància. I havent decidit que tornava a Barcelona va sorgir la possibilitat de tornar a treballar en aquest gran club i em sento un privilegiat”.

I si li hagués arribat una nova proposta per entrenar?
“La prioritat era quedar-me a Barcelona. Estic on volia estar. Els que em coneixen saben que aportaré la meva experiència i coneixements perquè l’equip mantingui l’estatus i les capacitats que ha demostrat durant tots aquests anys”.

Quines conclusions n’extreu de la seva etapa al Numància?
“Sobretot les personals. Ha estat una experiència que m’ha posat en situacions límit, de molt estrès, que jo no havia viscut mai. M’ha ajudat a créixer. I és que no té res a veure ser l’ajudant de l’entrenador a ser el primer responsable. Ara valoro encara més els entrenadors. Però també dic que ho tornaré a intentar perquè em sento entrenador”.

Voler jugar com el Barça lluny del Camp Nou és molt difícil?
“Normalment és més complicat perquè a qualsevol equip que vagis no tenen els hàbits adquirits. Els que més ho noten són els jugadors de la part defensiva, i no a l’hora de defensar sinó a l’hora d’atacar. Aquest any he constatat que hi ha moltes pors en els futbolistes. Sempre han jugat d’una manera diferent des de fa molts anys, però em satisfà perquè durant la temporada els jugadors tenien la predisposició de millorar i ho han aconseguit”.

Carles Busquets torna al B després de fer una gran tasca.
“El treball de Busi ha estat fantàstic aquesta temporada. Sabia la feina que es feia perquè tant el Pep, com el Víctor i el Pinto me n’havien parlat. Però crec que tot plegat ens ha de servir per adonar-nos de qui realment són els protagonistes, en aquest cas els porters. Hi pot haver el Juan Carlos Unzué, o el Carles Busquets treballant amb ells, però qui està al terreny de joc és el més important. El nivell de tots dos ha estat altíssim”.

Valdés ha mostrat l’última temporada la seva millor versió?
“Li he vist un creixement. Sobretot a l’hora d’iniciar el joc. Aquest any molts rivals han pressionat ben amunt, però la primera superioritat l’han dut a terme tant ell com el Pinto i la presa de decisions ha estat boníssima”.

Valdés ha tocat sostre?
“Sempre tindrà marge de millora perquè té molt bona mentalitat. Sempre que es posa els guants té la sensació que pot millorar. La seva ambició no s’ha quedat estabilitzada, al revés. Crec que en els últims anys Valdés ha gaudit. En els partits l’he vist gaudir amb el que feia, i això també forma part del seu procés”.

Pinto ha jugat més que mai.
“Pinto ha demostrat des del primer moment que pot jugar aquí. A més, la seva situació no és gens fàcil perquè són pocs partits i tothom n’està pendent. I a més, normalment tens menys marge d’error. I tenint en compte les circumstàncies en les quals ha jugat, el seu nivell ha estat molt alt. Difícilment trobaríem un porter que assumís el seu rol com Pinto ho ha fet i que donés el rendiment que ha donat”.

Col·lectivament, veu l’equip amb fam de títols?
“Sí. Per mi seria una sorpresa que no fos així. Els Xavi, Puyol, Iniesta, Valdés i companyia no han perdut mai aquesta ambició perquè sempre tenen molt present els seus orígens. No és fàcil que un equip pugui mantenir aquest nivell tan alt durant tant de temps i amb la sensació que aquest cicle pot seguir. I estic convençut que serà així. No tinc cap dubte que tornarem a lluitar per tots els títols”.

L’equip optarà una altra vegada als sis títols.
“Ara ja tenim l’experiència. Però a vegades per guanyar el mateix no s’ha de fer el mateix, sinó una miqueta més. Si una cosa ens va anar bé l’any dels sis títols va ser pensar molt en el dia a dia. Cada partit miràvem de jugar-lo al màxim nivell. I amb la qualitat que tenen aquests jugadors, el més normal és arribar a les cites importants el mes d’abril, maig, on t’ho jugues tot, i la resta ja depèn de moltes circumstàncies”.