“Els jugadors fan l’estil, sense bons jugadors no podríem fer-ho tan bé”. Aquesta idea que repeteix sovint Guardiola té un matís, els jugadors que pugen del planter tenen tan interioritzada la filosofia Barça que la seva presència substituint jugadors consagrats no fa minvar l’estil de joc de l’equip.

De fet, Guardiola va mostrar-se orgullós, després de l’empat (2-2) contra l’Inter, de la manera de jugar d’un equip format per jugadors del primer equip i del filial.

Equip experimental, estil intacte

Guardiola ha alineat en els dos partits de la pretemporada gairebé quatre equips diferents. Cada mitja part ha variat l’onze i la posició dels jugadors amb ‘experiments’ que han funcionat bé, com, per exemple, situar de lateral dret jugadors com Riverola o Rosell, acostumats a actuar en altres demarcacions.

Les barreges de jugadors del primer equip amb futbolistes de la casa no han fet que l’equip perdi la seva identitat futbolística. Més enllà de l’encert, el joc de toc i combinació tan característic del Barça no s’ha esvaït en cap període dels primers amistosos davant el Hajduk i l’Inter.

Iniesta s’ha entès bé amb Riverola i Cuenca; Rosell ha tingut química amb Abidal; Balliu no ha desentonat amb Fontàs… En tots els casos, l’entesa individual ha estat possible gràcies al fet que tots parlen el mateix ‘idioma’ futbolístic.

El segell Barça no és patrimoni exclusiu dels jugadors del primer equip. Els joves del planter treballen amb aquest ideari des de petits i quan tenen l’ocasió de jugar amb els cracs no pateixen, perquè actuen amb els mateixos mecanismes que quan jugaven amb el Juvenil A o el Barça B.

Naturalitat i polivalència

Un dels exemples que ajuda a entendre aquesta integració natural dels jugadors del B és el canvi constant de posicions.

Tots ells rendeixen a un alt nivell encara que juguin lluny del seu lloc natural, ja que coneixen a la perfecció el que desitgen els tècnics per a cada demarcació.

Riverola ha actuat en aquests dos partits d’interior i lateral; Rosell ho ha fet de central i lateral; Cuenca, en totes dues bandes, i, tot i això, cap d’ells ha grinyolat en un engranatge que manté la seva essència jugui qui jugui.