Els seguidors madridistes no tenen gaire bon record de Cesc Fàbregas en els dos únics precedents del jugador blaugrana davant el Reial Madrid. El migcampista d’Arenys de Mar podria debutar aquest dimecres amb la samarreta del Barça davant un equip amb el qual s’ha enfrontat dos cops en la seva etapa com a jugador de l’Arsenal. Eren els vuitens de final de la Lliga de Campions de la temporada 2005/06, i l’Arsenal de Wenger va eliminar el Reial Madrid de López Caro, que va patir el joc excels d’aquell jove talent de només 18 anys.

Recital de joc i ovació del Santiago Bernabéu

El 21 de febrer del 2006, Cesc jugava el seu primer partit a l’Estat espanyol com a professional a l’estadi Santiago Bernabéu, i déu n’hi do quin debut! L’Arsenal va guanyar per 0-1 en una exhibició de futbol de la parella formada per Cesc i Henry.

El d’Arenys de Mar va entendre’s a la perfecció amb Titi Henry, autor de l’únic gol del partit. Tots dos van ser els grans malsons de la defensa blanca: Cesc, amb les seves assistències, i Henry, amb internades que feien tremolar les graderies del Bernabéu.

El públic madridista va reconèixer el gran talent de Cesc i el va acomiadar amb aplaudiments quan va ser substituït per Song en el minut 89.

Highbury decideix

Tres setmanes després, el 8 de març del 2006, Cesc també va sortir en l’onze inicial de l’Arsenal a Higbury, on l’equip de Wenger certificaria la classificació per als quarts de final. El seu joc tampoc va decebre. Com al Bernabéu, Cesc va demostrar una inusual maduresa: va prodigar-se molt més en atac, provant el xut en moltes ocasions i, fins i tot, estavellant una pilota al pal.

El matx va acabar amb un empat a zero que classificava l’Arsenal per a la següent ronda de la Champions i que confirmava Cesc Fàbregas com el migcampista amb més futur del futbol europeu.