Les plantilles blaugrana cada vegada són més polivalents i Guardiola està aconseguint que cada jugador interioritzi les funcions de més d’una posició. Això fa que els recanvis davant d’imprevistos es multipliquin. L’eix de la defensa no n’és una excepció i l’entrenador té on triar i remanar. Per exemple, fa uns dies Mascherano i Abidal van jugar al Bernabéu en l’anada de la Supercopa d’Espanya.

Els recanvis naturals

A més de Puyol i Piqué, Guardiola té Abidal i Fontàs com a centrals fixos. El francès ha jugat la major part de la seva carrera com a lateral esquerrà, però ja en l’última temporada va fer més de central que de lateral. Per la seva banda, Fontàs ja ha pujat del filial com a central.

Uns migcentres-centrals

Quan la temporada passada Abidal i Puyol es van quedar fora molts partits, Guardiola va apostar per posar Busquets de central. El de Badia va complir en partits clau, com el que va jugar contra l’Arsenal, però finalment va ser Mascherano el que va acabar reconvertit en central pur. L’argentí va arribar a treure-li el lloc a Puyol en la final de la Champions i aquesta temporada pot acabar jugant més de central que de migcentre.

El filial, amb Bartra al capdavant

Guardiola sempre ha dit i demostrat que no vol plantilles llargues, perquè confia molt en el Barça B i en els joves jugadors del planter. La clara alternativa del filial és Bartra, que la temporada passada ja va ser el jugador que més vegades va substituir Piqué: en 4 de les 11 ocasions que Piqué no va jugar va començar Bartra.