La temporada 2009/10 va ser la de Pedro Rodríguez. Va marcar en sis competicions, va consolidar-se en el primer equip com a titular i va acabar guanyant un Mundial. Tot això, va començar a Mònaco, on va marcar l’únic gol del partit.
Foto: Miguel Ruiz (FCB).
Després de 115 minuts sense gols, un jovenet canari que Europa encara no coneixia va veure com
Pedro marcava el gol que donaria la Supercopa al FC Barcelona. Sense aquell gol, el Barça de
Guardiola no hauria guanyat els sis títols i Pedro potser no hauria firmat una progressió tan
fulgurant en una sola temporada.
La sorpresa de Guardiola
Un competitiu Xakhtar Donetsk va posar les coses molt difícils a un
Barça que estava en plena pretemporada. La calor asfixiant i un pèssim terreny de joc no ajudaven i
els blaugranes no aconseguien veure porteria. En el minut 81, el partit arribava al
moment decisiu i llavors l’entrenador va substituir Ibrahimovic per un jove inexpert Pedro.
Guardiola va apostar per aquell jugador que va conèixer amb el filial i el canari va respondre amb
col·locació, pressió defensiva i determinació en l’únic xut que va fer en tot el partit.
Minut 115: una internada seva per l’esquerra acaba amb una pilota dividida a la frontal i el
canari la col·loca fluixeta a la base del pal per donar la Supercopa d’Europa.
El jovenet ‘nouvingut’
Amb l’arribada de Guardiola, Pedrito va començar a tenir minuts en el primer
equip, però al final de curs només va acabar sumant 568 minuts, menys d’un 1% dels minuts
totals. El curs següent, ja com a Pedro, en l’anada de la Supercopa d’Espanya el
canarí va aprofitar que Ibrahimovic i Messi eren baixa per jugar i marcar un golàs a Bilbao.
D’allà, a la pròrroga de Mònaco, el gol del Mundial de Clubs i una temporada sublim que va
acabar amb Henry a la banqueta i Pedro firmant 23 gols.