“Hem jugat amb un 3-4-3 en homenatge a Zubizarreta, que va ser el primer a patir una defensa de tres”. Josep Guardiola feia broma durant la roda de premsa posterior al partit contra el Vila-real quan se li preguntava per les raons d’apostar per un 3-4-3, que feia força temps que no es veia al Camp Nou.

Segur que Andoni Zubizarreta somreia des de la Llotja quan va veure que Guardiola alineava davant el Vila-real un equip amb només tres defenses al més pur estil Dream Team. I és que el que va ser capità d’aquell mític equip sap millor que ningú el que suposava ballar per la corda fluixa per a un porter educat en l’escola futbolística de Lezama. “Un veia molts metres per davant però això també t’obligava a estar molt concentrat durant tot el partit i a veure el futbol més com un lliure”, recordava Zubizarreta durant la roda de premsa d’aquest dilluns.

Johan Cruyff i el Dream Team van recuperar i perfeccionar el 3-4-3 fins a convertir-lo en un dels trets identitaris d’un equip històric. Però no cal viatjar gaire en el temps per veure un Barça jugant amb una línia de tres defenses

Rijkaard aposta per una defensa de tres a La Romareda

Va ser el 28 de febrer del 2007 a l’estadi de La Romareda. Era el partit de tornada dels quarts de final de la Copa del Rei. El Barça havia de remuntar un 0-1 encaixat en el partit d’anada. Calia arriscar i a Frank Rijkaard no li va tremolar el pols i va alinear un 3-4-3 que va sorprendre l’equip aragonès. Oleguer, Puyol i Thuram van integrar la defensa de tres homes. El treball defensiu de la resta de l’equip va resultar determinant i el Barça va acabar guanyant per 1-2 i classificant-se per a la semifinal.

“Sentir-ho”

Pocs dies després, apareixia al diari ‘El País’ un premonitori article escrit per un exjugador del Barça que s’estava preparant per fer el salt a les banquetes. Sota el títol “Sentir-ho” aquell futur entrenador elogiava l’aposta de Rijkaard i la convicció amb què la van aplicar els seus jugadors. L’article el signava Josep Guardiola i en aquell escrit exposava l’ideari futbolístic que ha caracteritzat el Barça des que es va fer càrrec de l’equip l’any 2008.

Guardiola escrivia: “Sembla, segons diuen, que el Dream Team va tornar a Saragossa. Jo crec que el Dream Team no ha marxat mai. Demà, el Barça perdrà. O demà passat. A tots ens passa, però ningú pot discutir que ja fa molt de temps que el Barça és un equip reconeixible. Únic”.

Breu història del concepte ‘futbol total’

La llavor del 3-4-3 que va renéixer contra el Vila-real s’ha d’anar a buscar a l’Ajax dels anys 70. Rinus Michels i Stefan Kovaks van implantar el model de futbol total en un dels millors equips de la història capitanejat per Johan Cruyff. Tots atacaven, tots defensaven. El concepte anava més enllà del nombre de defenses o de davanters que saltaven al terreny de joc. La clau de l’èxit d’aquell equip era la solidaritat i la generositat de tos els jugadors en les diferents facetes del joc.

El Barça agafa el relleu de l’Ajax

Aquesta revolucionària filosofia va ser exportada per Michels i Cruyff al Barça. El primer èxit va ser la Lliga del 1974, però la fórmula no va tenir continuïtat fins que el Profeta del Gol va dirigir el Barça des de la banqueta l’any 1988. Tornava el futbol total i amb un 3-4-3 que els jugadors van trigar a assimilar, tal com reconeixia Guillermo Amor en el programa de Barça TV ‘Recorda míster’: “Va ser una gran novetat perquè mai havíem jugat amb tres defenses. Recordo haver jugat amb tres davanters al futbol base, amb un 4-3-3, però fer-ho amb una línia de tres defenses ens va generar molts dubtes”.

Però els dubtes van desaparèixer a mesura que arribaven els èxits i els títols. El Dream Team va demostrar que val la pena arriscar-se si el resultat final és un futbol alegre, ofensiu i també força competitiu.

El primer equip va deixar d’aplicar el 3-4-3 amb la marxa de Cruyff, però el planter blaugrana va créixer a l’ombra d’aquest sistema durant força temps. Cesc, Messi, Piqué o Iniesta s’han educat amb aquesta filosofia i dilluns van demostrar el que escrivia Guardiola a ‘El País’ aquell tres de març del 2007: “Ho senten perquè saben que, com que ho han fet, són capaços de tornar-ho a fer”.