Una nit més, una exhibició de Messi més. Amb els tres gols que li va fer a l’Atlètic de Madrid, l’astre argentí ja en suma 192 amb el Barça, i se situa a només dos del mític davanter hongarès Laszi Kubala, que en va aconseguir 194 en total.
Té només 24 anys, però els números del ‘10’ blaugrana són de veterà. És a punt
d’atrapar Kubala i cada cop està més a prop del màxim golejador de la història del Barça,
César Rodríguez (235). En una entrevista exclusiva a ‘El Marcador’ de Barça TV, Messi
va manifestar el seu desig de seguir fent història com a blaugrana: “Estic tranquil. Vaig
partit rere partit, però òbviament em fa molta il•lusió poder ser el màxim golejador. Han
passat molts anys i segueix sent el mateix [referint-se a Kubala]. Tant de bo el pugui superar.
Vull seguir fent història aquí”.
“No em plantejo cap repte”
El bon moment de forma en què està Messi no li fa plantejar-se reptes
més enllà dels que són col•lectius: “S’ha d’anar a poc a poc, sense pensar
en els reptes. Crec que el més important d’aquest equip és seguir guanyant coses i seguir
aconseguint títols per a nosaltres i per a l’afició. Tot això està per davant de qualsevol
guardó o estadística individual”.
L’Atlètic de Madrid, la seva víctima predilecta
A l’equip madrileny ja li ha marcat 14 gols a la Lliga, cosa que fa que
s'hagi convertit en l’equip més ferit pel davanter de Rosario, passant per
davant del Sevilla en aquesta estadística (10). Ahir li va fer un hat-trick, l’onzè de
la seva carrera com a professional i el tercer particular contra l’Atlètic de Madrid.
Com mana la tradició, l’argentí es va endur la pilota a casa: “Li faré un bon
lloc a casa juntament amb la resta de pilotes que tinc”, va comentar el davanter blaugrana. A
més, va sumar el seu gol número 150 de l’era Guardiola.
Un nou dibuix
Leo Messi admet que encara s’ha d’acabar d’adaptar al sistema
3-4-3 que darrerament està utilitzant Guardiola, però d’entrada n’està entusiasmat:
“Ens sentim molt còmodes. Hi ha coses que encara no fem bé, com en l’altre sistema,
però és normal. Es necessita temps i pràctica. Encara no estem acostumats. Personalment estic
content, ja que els de davant tenim més espais i podem associar-nos millor amb els migcampistes i
també rebre més pilotes.”