Aquest dimarts ha mort l’exjugador Jesús Pereda, a l’edat dels 73 anys. Va vestir de blaugrana del 1961 al 1969. En aquest període va disputar un total de 316 partits i va marcar 110 gols.
El barcelonisme està de dol. Aquest dimarts ha mort l’històric ‘Chus’ Pereda, a
l’edat de 73 anys a Barcelona. Aquest centrecampista va deixar un gran record al Camp Nou
després de les vuit temporades que hi va jugar (del 1961 al 1969).
L’enterrament serà demà dimecres a les 16.15 hores al Tanatori de les Corts. La capella
ardent quedarà instal·lada aquest dimarts a les 18.30 hores.
Referència d’una dècada
Jesús “Chus”
Pereda va ser un jugador de qualitats tècniques impressionants. Interior d’enllaç, va ser el
millor organitzador del joc del Barça a la dècada dels seixanta. Juntament amb Josep Maria Fusté va
formar una extraordinària parella al centre del camp. Conjugava tècnica, força i un gran encert de
cara a la porteria, En definitiva, és un dels grans de la història blaugrana, però no ja pel seu
gran valor futbolístic sinó també per la seva enorme categoria humana. Els seus companys de
vestidor li deien “Polvorilla” pel seu caràcter obert i alegre.
316 partits i 110 gols
Pereda va néixer a Medina de Pomar (Burgos) el 15 de juny de 1938. De ben jovenet va emigrar
amb la seva família al País Basc, on va fitxar per l’Indautxu(1955-57). Després va jugar al
Reial Madrid (1957-58); Valladolid (1958-59) i Sevilla (1959-61). L’any 1961 va fitxar FC
Barcelona, on s’hi va estar vuit temporades, amb un total de 316 partits jugats i 110 gols
marcats. Amb la samarreta blaugrana va guanyar una Copa de Fires (1965-66) i dues Copes
d’Espanya (1962-63 i 1967-68). Posteriorment va jugar al Sabadell (1969-70) i al Mallorca
(1970-72), on va penjar les botes. Un cop retirat es va dedicar a entrenar i va arribar a ser
seleccionador estatal de categories inferiors.
Heroi de l’Eurocopa del 1964
Va ser 15 vegades internacional absolut per Espanya. A la seva carrera amb la selecció
estatal destaca especialment la seva participació a l’Eurocopa de l’any 1964, ja que va
ser l’autèntic heroi de la final: va marcar el primer gol d’Espanya i va donar el segon
a Marcelino, el que va possibilitar la victòria davant l’URSS.