El tècnic del Racing de Santander, Héctor Raúl Cúper, s’ha desfet en elogis cap al Barça de Pep Guardiola. “Des que estic en el futbol és, de llarg, el millor equip que he vist mai”, ha dit l’entrenador argentí a www.fcbarcelona.cat.
Héctor Cúper, en un entrenament. Foto: Racing de Santander.
El Racing arriba al Camp Nou, on intentarà guanyar el seu primer partit a la Lliga lluny del
Sardinero. Héctor Cúper, en declaracions a la web del FC Barcelona reconeix que el repte és el més
difícil de tots.
Com li van les coses a Santander?
“És complicat, ja que tenim un pressupost molt baix i tot està molt ajustat. Hem de
treballar molt, i ho estem fent. Ens hem d’adaptar a les dificultats i ens hem
d’adaptar al que tenim. De res serveix queixar-se i plorar pel que tens i pel que no tens.
Però aquí estem, i lluitarem pels nostres objectius”.
Pot el Racing treure un bon resultat aquest dissabte?
“Serà molt difícil. Per ganes i il·lusió de ben segur que podem treure un bon
resultat, però això dependrà de moltes coses. Hem de tenir en compte l’equip que tenim al
davant i el seu potencial. Les coses que nosaltres podrem controlar, de ben segur que les tindrem
presents al llarg de tot el partit, però estar pendents de tots els detalls crec que serà no
impossible, però gairebé. Hem de tenir clar quina estratègia seguirem, no n’hi ha prou a
defensar-se bé, també els has d’atacar i amb això estem treballant tota la setmana, per
intentar contrarestar el seu joc”.
Què en pensa d’aquest Barça?
“La meva opinió és molt clara. Des que estic en aquest món -el del futbol- mai he vist
res igual. És l’excel·lència. És el millor equip del món, i a molta distància dels altres. Ho
té tot, ha trencat tots els esquemes. Per afegir alguna cosa nova us explico que és un equip sense
referents. Tan bon punt els davanters estan al mig camp com a la inversa, o els defenses són els
davanters més perillosos. Que algú m’expliqui si Busquets és defensa o migcampista, o si
Messi és extrem, davanter, mitja punta o migcampista, per no parlar de Mascherano. Jo sempre he dit
que la perfecció no existeix, però aquest Barça és el que hi està més a prop de tots els
equips que he vist al llarg del temps”.
Quins records té dels partits que va jugar contra el Barça a la dècada dels noranta amb
Mallorca i València?
“Uns records molt bonics. Amb el Mallorca li vàrem guanyar una Supercopa
d’Espanya després de perdre una final èpica a València de la Copa del Rei. Amb el València
van ser partits espectaculars, d’aquells que fan afició al bon futbol. El Barça tenia un
grandíssim equip, però algunes coses que el feien feble. En canvi, ara, això no és així, aquest
equip té molts pocs punts de feblesa”.
Vostè creu també que aquesta Lliga i la Champions seran cosa de dos?
Estic absolutament d’acord amb aquesta teoria. Són dues potències esportives i també
econòmiques. Una cosa va lligada a l’altra. Crec que la resta d’equips tenen molt
poques possibilitats de guanyar el títol i dues de les places de Champions estan ja adjudicades. La
diferència entre ells dos és que si el Barça necessita qualsevol futbolista del filial,
l’agafa, entrena amb el primer equip, el posen a jugar i juga com si fes tres o quatre anys
que està amb aquest grup. Això, que només ho pot fer el Barça a dia d’avui, és admirable i a
la vegada increïble. Que un equip d’aquest nivell mundial jugui, habitualment, amb sis o set
jugadors del seu planter i que puguin jugar fins a deu o onze és únic al món”.