El tècnic del Barça B ha explicat aquest migdia els motius del seu adéu al capdavant del filial. L’asturià ha reconegut que sempre tindrà “un idil·li amb el Barça i amb Catalunya, això és i serà sempre casa meva”.
Luis Enrique, aquest migdia, a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva. Fotos: Àlex Caparrós
Ànims per a Abidal
Abans de començar la roda de premsa, Luis Enrique ha donat suport al francès Éric Abidal.
“Des d’aquí vull donar suport a Éric Abidal i també al jugador del Betis Miki Roqué.
Això és molt més important que qualsevol partit de futbol, sentiments de colors o rivalitats.
Desitjo de tot cor que tot els vagi bé”.
Luis Enrique
s’ha acomiadat dels periodistes presents a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva amb
un “visca el Barça!” després de comparèixer durant gairebé tres quarts d’hora per
explicar els motius del seu adéu. “Sempre tindré un idil•li amb el Barça i amb
Catalunya, també amb el principat d’Astúries i amb Gijón. Això sempre ho mantindré estigui on
estigui”.
Guardiola, per molts anys
L’entrenador del filial, preguntat per si aquest adéu el pot
perjudicar en les seves legítimes aspiracions d’entrenar algun dia el primer equip del Barça,
té clar que “Guardiola és la persona ideal per ser l’entrenador del primer equip, ara i
d’aquí a quinze o vint anys”: “La nostra relació personal i professional ha estat
perfecta en aquests tres anys. Ajudar el primer equip i treballar tots en una mateixa línia és el
que hem fet. No és de gaire mèrit perquè ja ens coneixíem des de fa molts anys i la nostra relació
va més enllà de la feina entre dos tècnics d’un mateix club”.
El col•lectiu, per sobre de tot
Luis Enrique pensa que el treball en equip per sobre dels interessos individuals ha estat la
clau dels èxits esportius del filial en aquests tres anys i “és del que em sento més
orgullós”.
En aquest sentit, l’entrenador del Barça B fins al 30 de juny d’aquest any ha
indicat, com a concepte que li provoca més orgull de la seva
etapa
al capdavant de la banqueta del filial: “El sentiment col•lectiu que hem tingut a
l’equip des de la meva arribada i fins avui. Tothom ha treballat molt i molt bé pels
interessos de l’equip a tots els nivells. Això és el que més m’omple de
satisfacció”.
13 partits i l’Osca
El futur més enllà del 30 de juny no és important. “Per mi l’única
preocupació des d’ara i fins que acaba la temporada és, en primer lloc, el partit davant
l’Osca, i després, els 12 que quedaran. Jo em moc per reptes, i ara tenim tots plegats un de
molt interessant: ser el millor filial del Barça a Segona Divisió de tota la història”.
Luis Enrique ha recordat que dos cops el filial de Quique Costas va acabar en sisena posició.
Per tant, “acabar la temporada entre el primer lloc i el cinquè és l’objectiu”.
Gens preocupat pel seu futur
Moltes de les preguntes a Luis Enrique han estat sobre el seu futur després de deixar la
banqueta del filial. “Jo només puc controlar els darrers tretze partits. Després, no sé res,
ni em plantejo seguir entrenant. A l’estiu, la família i després ja veurem què fem. Jo he
estat i sóc un tipus diferent. Puc permetre’m no entrenar més, o entrenar on em reclami la
meva feina en unes condicions molt concretes. No descarto seguir amb la meva vida de fer maratons,
curses amb bicicleta o tornar a participar com a ‘amateur’ en els Ironman. Insisteixo,
no sé res del meu futur. La família serà, sens dubte, el més important”.
Respecte als rumors periodístics sobre el seu futur immediat a alguns equips de Primera, ha
manifestat que “no faig cas de res”: “Tots els equips que han sortit [als
mitjans] tenen grandíssims entrenadors, tots amb contracte, fins i tot l’Sporting amb
Preciado. Torno a repetir que no sé res del meu futur. Tant puc seguir entrenant molt més anys, com
no tornar mai més a una banqueta”.
Molt content per Fontàs
La incorporació d’Andreu Fontàs al primer equip ha estat molt ben valorada
per Luis Enrique: “Crec que està més que preparat per afrontar aquest repte. Si Guardiola ho
ha considerat és que ho està. A més, és un jugador amb uns valors humans i esportius fora de
qualsevol dubte. Fa temps que treballa, algunes vegades, amb el primer equip i ja el coneixen. És
un exemple de paciència, terme aquest que molts jugadors i pares d’aquests jugadors haurien
de tenir en compte. Només Messi ha pujat al primer equip amb 17 anys”.