Luis Enrique s’acomiadarà aquest dissabte del Barça B amb l’únic neguit de no haver pogut lluitar per pujar a Primera. L’asturià ha fet balanç dels tres anys al B en una entrevista que s’emet al 'Promeses' de Barça TV aquest dimarts a les 23.15 h.
Luis Enrique ha concedit una extensa entrevista al programa de Barça Tv 'Promeses'. Fotos:Àlex Caparrós/FCB
Filosofia 'Lucho'
Com ha aconseguit que els jugadors donin importància als valors d’equip per damunt
dels interessos individuals?
“Això és futbol, és un esport d’equip, no hi pot haver cap jugador que tingui un
objectiu personal i que superi el del grup. No existeix aquesta possibilitat. Tu juga bé dins el
col·lectiu, suma, organitza, i si tens pes i vols lluir-te, fes el que recomana l’entrenador,
el que convé més a l’equip. L’entrenador no busca cap objectiu personal, jo busco
guanyar. I és clar que, dins de l’objectiu d’aconseguir la victòria, també hi és el de
fer jugadors pel primer equip i que, quan en Pep els necessiti, estiguin preparats. Això ho hem
aconseguit perfectament. Imagina’t deu homes pensant: ‘Jo em llueixo i m’és igual
el resultat’. No, i afortunadament la filosofia d’en Pep tampoc és aquesta”.
Com ha estat el seu tracte amb els jugadors? Els ha exigit més del que és normal en un
filial?
“Per mi els meus jugadors són millors que els del primer equip. Jo crec que
poden guanyar el primer equip... Segur que qualsevol dirà ‘impossible, això no pot
ser’, però amb aquesta mentalitat que transmeto als meus jugadors vull que el jugador percebi
que de veritat succeeix això, que l’entrenador confia cegament en els seus jugadors, per mi
és bàsic, perquè des de la confiança tot és possible. No accepto que un jugador no sigui ambiciós,
no accepto que un jugador no doni el màxim, perquè està enganyant-se a ell mateix, no a mi.
Des d’aquesta exigència, necessitat i confiança jo crec que un jugador creix molt més.
Almenys això és el que m’han demostrat. És molt fàcil entrenar un grup de jugadors com
aquest. El que he intentat és aportar a cada jugador el que considero que necessita perquè rendeixi
al màxim. L’objectiu és ajudar. Per això ha estat clau la figura del psicòleg Joaquín Valdés,
que ha fet una feina increïble”.
Costa que els jugadors joves no tinguin pressa per arribar a dalt?
“No gaire, però sí que ha calgut treballar, és evident. Ens hem
d’oblidar de la referència Messi, Messi és un i n’hi haurà un altre d’aquí a 300
anys, va pujar als 17 anys, però cal oblidar-ho. Ell va pujar als 17 perquè del Juvenil va passar
al C i va ser el màxim golejador en 8 partits, va arribar al B i era el millor del B... Si un
jugador és capaç de cremar aquestes etapes, i a sobre des de la humilitat que transferia en Messi,
és normal que vagi al primer equip.
Aquí tenim un filial que afortunadament està a un nivell professional i ja és un lloc per
posar-te a prova molt bo. Tant de bo vingui un jugador al B amb 17 anys i ho rebenti, però no és
tan fàcil. Necessiten formar-se, el jugador de futbol ha de ser pacient”.
Des que va anunciar que deixava el Barça B, s’ha sentit trist pel fet d’haver
pres aquesta decisió?
“Si la vida de futbolista comporta la possibilitat de canviar cada temporada
d’equip i té cicles curts, la d’entrenador ja no cal dir-ho, en sis mesos pots estar en
tres ciutats diferents, per tant era una cosa que em plantejava quan començava a ser entrenador. He
de dir que han estat tres anys fantàstics. Decideixo en el seu moment que s’ha acabat el
cicle, ho vaig explicar clarament abans que comencessin a venir ofertes, abans d’entrar en
especulacions”.
Com s’han pres els seus jugadors, col·laboradors i auxiliars la
seva decisió de marxar?
“Aquí s’ha format un grup humà increïble, un grup de jugadors
d’un nivell altíssim, que hem anat tots en la mateixa línia. Quan hi ha sinergies molt
positives o dinàmiques de grup en què tots se senten importants i en què tots estan pendents i
creuen que ajuden a sumar, no hi ha dubte que se suma un més un. I això és el que ha passat aquí
durant tres anys, en especial aquest últim any, i estic satisfet i orgullós que sigui amb mi perquè
crec que una part de la culpa pot ser meva”.
Algú li ha demanat que s’ho replantegi?
“Em coneixen i ja saben que sóc bromista però molt seriós a la feina. Alguna
vegada els faig bromes dient tranquils, que la setmana que ve faig una roda de premsa dient que era
mentida i que no passa res, no. És normal que sempre que hi hagi canvis en grup que estan molt
units, és normal que el dubte els assalti. No tinc cap dubte que la persona que el club decideixi
que vingui a fer-ho estarà més que capacitat. No tinc cap dubte que els professionals que ara
mateix són al Barça B són professionals d’un nivell altíssim que s’adaptaran a les
necessitats o exigències d’aquest possible entrenador i que tornarà a fluir l’energia
positiva perquè això funcioni”.
Després d'haver aconseguit la permanència, posa als seus jugadors el
millor repte de ser el millor filial de la història...
"No sóc gaire amic de marcar un objectiu a un grup d'inici. Jo sóc més amic de
l'‘anem a veure què passa’, amb prudència però amb la màxima ambició. Anem al primer
partit al màxim pensant com fer mal a aquest equip i com ens faran mal. Pensant en les nostres
armes per derrotar. I després, d'aquí a 15 jornades o 21 partits, ja veurem quin és el nivell. Som
capaços de guanyar aquest equip? Però el ‘handicap’ més gran que he tingut és, passada
la primera volta, un cop assegurada la permanència i després d’estar tota la temporada entre
els sis primers llocs, com acabar endollats la temporada.
Per mi l'estímul seria: anem a jugar un altre play-off. El meu equip volaria si tingués
aquesta possibilitat, i probablement ho tindrien molt difícil per superar-se, pel que he vist.
Aquest és el problema: és difícil motivar sense una bona motivació. Amb el meu equip al complet
crec que pujaríem a Primera Divisió, segur que cap equip es voldria creuar amb nosaltres i els
seria molt difícil batre'ns".
Molta gent el veu com el substitut ideal de Guardiola al primer equip...
La gent és molt afectuosa amb mi. El Barça és casa meva, la gent és molt educada i correcta i
em transmet aquest missatge sovint des de l'afecte i des del sentiment veient que ho intentem fer
bé. Ser entrenador del primer equip són paraules majors, és a l'abast de pocs i ara tenim el
millor, i espero que hi sigui molts anys. I el que vingui després..., això no ho sap ningú. Només
el fet que ja hagi estat aquí i que pensin que puc estar preparat per mi ja és suficient, però no
visc de somnis..., ara no sé el que faré. Volia descansar, però m'ho estan posant difícil i llavors
valoraré amb la meva família la gent amb la qual vull treballar, la manera com puc fer-ho, si em
convenç i m’involucra. I si algun dia apareix i la gent del Club creuen que sóc la persona
capacitada i és el moment adequat, doncs millor, però no és el meu objectiu. El meu objectiu és
viure el present i res més”.
La rotació que ha fet amb els porters ha deixat molt sorpresa molta
gent.
"Hi ha hagut entrenadors de primera línia que m'han cridat per saber com gestionava
els porters. Cal treure tòpics. Quan em ve un jugador i em demana confiança..., li dic que tots la
necessiten. Fora la confiança, som en un altíssim nivell amb màxima competitivitat. La confiança te
l’has de guanyar tu entrenant dur cada dia, nosaltres valorem molt com s'entrena un jugador.
Jo he canviat alineacions el mateix dissabte pel que fa a efectes, actitud i ambició, no perquè un
hagi fet una fallada. Els fem partícips d'això. El tema dels porters, segur que no hi ha un altre
equip a aquest nivell que els seus porters s'hagin repartit tants partits. És possible que si un
hagués jugat els 42 hauria evolucionat més, no, segur, jo sense voler els he donat un terç. Ells
s'ho han guanyat, he posat qui considerava millor per a aquest partit. Si no estan en la situació,
passa l'altre company. Amb això hem aconseguit que juguin els tres en una categoria important, que
cadascú agafi nivell amb un perfil diferent. Han mostrat un nivell espectacular, han sumat tots
tres en tots els aspectes".