24.11.2010 11:19
1 de 3 al Benito Villamarín
Aida Soriano
Contra el Betis, líder de la Segona Divisió i proper rival del Barça B a la competició, el filial blaugrana només ha guanyat en una de les tres ocasions en les quals ha visitat la capital andalusa. Els altres dos partits van acabar amb triomf local.
Ocupa la primera posició a la classificació amb 29 punts, sis més que els nois de Luis Enrique,
cinquens a la taula, i és el proper rival del filial a Segona. Aquest dissabte, en el matx
corresponent a catorzena jornada de Lliga, Barça B i Betis es veuran les cares (16 h, Marca TV) al
Benito Villamarín, un estadi on els blaugranes només han aconseguit vèncer en una de les tres
visites que van fer entre les temporades 1991/92 i 1993/94.
Únic però brillant triomf
L’únic triomf del filial al camp dels verd-i-blancs es va produir el 21 de març del
1993 per 0-2. El conjunt entrenat per Quique Costas va donar un recital de futbol reproduint amb
brillantor el sistema de joc del primer equip de Johan Cruyff. El davanter danès Ekelund va obrir
la llauna en el primer minut del matx i, només vint minuts més tard, i després que Carreras
errés un penal a favor, Sergi es va encarregar de signar el 0-2. Amb el triomf blaugrana, el Betis
va perdre les darreres opcions per lluitar per l’ascens a Primera Divisió i la seva afició va
acabar ovacionant el Barça B.
Dues derrotes
La temporada següent, la 93/94, el filial del Barça va caure golejat
(4-0) al Benito Villamarín. Davant un Betis que acabaria ascendint a Primera aquell curs, Angoy va
haver de recollir fins a quatre vegades la pilota del fons de la seva porteria. En aquell conjunt
dirigit per Costas hi havia futbolistes que posteriorment jugarien amb el primer equip del Barça,
com ara Òscar Garcia o Jordi Cruyff.
Dues campanyes abans, una derrota per la mínima (1-0) deixava sense puntuar uns blaugranes
que van merèixer l’empat. El filial del Barça no va poder contrarestar la diana de Grussman
(min 65) i els Busquets, Sánchez Jara, Carreras i companyia, dirigits també per Costas, van tornar
a la Ciutat Comtal amb les mans buides.
Millors registres al Miniestadi
Com a locals, però, el balanç entre blaugranes i verd-i-blancs
afavoreix el Barça B. Dels tres partits disputats al Miniestadi, el primer va acabar amb el triomf
del filial per la mínima amb un gol de Javi i una gran actuació de Morales sota els pals
(temp.91/92).
Els altres dos enfrontaments van finalitzar amb repartiment de punts amb resultat
idèntic, 2-2. La campanya 1992/93 el gol d’Òscar i Vucevic van permetre els blaugranes
sumar a casa contra el Betis en un matx on hi van haver fins a cinc jugadors expulsats (dos
del Barça B i tres del Betis). El 7 de novembre del 1993, el darrer enfrontament entre catalans i
andalusos al Miniestadi va ser molt igualat i els dos gols de Christiansen van fer possible que el
filial sumés un punt en la visita dels sevillans.
Les fotografies corresponen als Barça B-Betis de la temporada 92/93 i 93/94 jugats al Miniestadi i que van acabar amb resultat idèntic (2-2). Fotos: Arxiu FCB-Seguí.
Objectiu: els tres punts
El Barça B visita aquest dissabte el Benito Villamarín amb la victòria entre cella i cella.
Manuel Agudo ‘Nolito’
“Fa il·lusió jugar allà. És un camp de Primera i hi anirà la meva família. En
tinc moltes ganes perquè és un partit maco, però hem de sortir concentrats per intentar
guanyar”.
“El Betis té un bon equip, però són onze contra onze i nosaltres també tenim un
equipàs”.
Jonathan Soriano
“Es veurà un bon partit perquè ells són un bon equip, però nosaltres
també ho som. Amb un camp gran i amb dos equips bons, sempre es gaudeix”.
Oriol Romeu
“Haurem de treballar i fer un gran partit per aconseguir la victòria. El
Betis està en un gran moment, té uns jugadors molt molt bons i haurem d’anar allà a donar-ho
tot”.
Rubén Miño
“Jugar contra el Betis, jugar contra el líder és un partit especial. Ens fa
molta il·lusió per l’afició, pels jugadors que tenen, perquè són un ferm candidat a pujar a
Primera”.
“Tenim possibilitats de guanyar si fem les coses bé”.
Armando Lozano
“Anem a intentar plantar-los cara i a posa-los les coses molt
difícils”.