FCBARCELONA.CAT

03.02.2008 21:05

Ni la pluja els atura (2-0)

Jaume Monés

Ni l’aiguat, ni el rival, ni les lesions. Els números de l’equip de Guardiola al Mini Estadi són cada cop més estratosfèrics al seu terreny: de tretze duels, dotze victòries.

Merescut triomf del Barça B en un partit possiblement menys lluït que en anteriors ocasions, però que va servir per mostrar detalls de maduresa en el joc que poden ser molt importants en un futur no massa llunyà. Gran treball defensiu, bona actitud i anticipació en un partit que va costar encarrilar.

Forta pressió del rival

El tècnic mataroní, Jaume Creixell, va plantejar el duel amb la intenció que els seus jugadors trenquéssin el ritme dels blaugrana a base d’una forta pressió i de faltes. Això va provocar que el primer temps no fos massa lluït, tot i que de clar domini local. Malgrat aquest fet, el Mataró va apropar-se en un parell d’oportunitats. Al minut 3, una centrada de Javi era rematada per Marc Esteban amb el cap i Oier havia de desviar la pilota a córner quan aquesta era a punt d’entrar prop del travesser. Els visitants tornarien a intentar-ho amb un xut de Navarro des de fora l’àrea als sis minuts, ben aturat per Oier.

Intensitat i anticipació dels locals

Amb el pas dels minuts van començar a arribar les jugades d’atac dels barcelonistes. Amb un excel.lent sentit de l’anticipació, els de Pep Guardiola recuperaven nombroses pilotes d’atac i, a poc a poc, començaven a posar setge a la porteria d’Imanol Castilla –ex del juvenil blaugrana-. Ho intentaria Víctor Sánchez al minut 10, i al quart d’hora s’anularia de manera dubtosa un gol a Guerra. Però no s’acabaria aquí el domini dels locals, que seguirien atacant amb un xut des de fora l’àrea de Víctor Sánchez als 19 minuts, i un altre de Pedrito a la mitja hora, que salvava Imanol.

El gol més vertical

Calia marcar per trencar amb el replegament de files del conjunt del Maresme. I el gol arribaria a partir d’un dels cinc córners que llençava el Mataró. Oier recollia la pilota i servia en llarg cap a Guerra, que arribava al mig del camp, superava un marcador i servia una pilota d’or a Jeffren, que arrencava en solitari i superava al pal curt dins l’àrea la mitja sortida d’Imanol, fent l’1-0. En tan sols tres passis, el Barça B fabricava un gol des de la seva pròpia porteria i trencava la resistència d’un dur però ben ordenat Mataró.

Superioritat en la represa

Però no va canviar la dinàmica del duel en la represa. El gol local no va semblar alterar massa els plans del conjunt groc-i-negre, que no trobava la fórmula per apropar-se a la porteria d’Oier. Per contra, els locals seguien intentant-ho tot i que el terreny de joc estava molt tou a causa de l’aiguat caigut a la mitja part. Fruit del domini arribarien llançaments des de fora l’àrea de Xavi Torres (minut 2), i de Víctor Sánchez (als 9). La incorporació de Víctor Vázquez sobre el camp permetria que aquest creés un parell de bones oportunitats, aturades per porter visitant.

Guerra torna a tancar el partit

Tal i com ja havia succeït feia quinze dies amb el Manresa, el pitxitxi blaugrana Guerra va portar la tranquilitat a la graderia del Miniestadi. I és que els locals dominaven, però no acabaven de sentenciar ben entrada la segona meitat. Quan es portaven 36 minuts, una precisa centrada d’Espasandín des de l’esquerra la rematava en planxa Guerra amb el cap, creuant la pilota i fent així el 2-0. La mala notícia arribaria en forma de lesió: en caure, Guerra es feia mal a l’esquena i havia d’abandonar el camp. Esgotats els tres canvis poc abans, els barcelonistes van haver de jugar els darrers deu minuts de partit en inferioritat numèrica, tot i que la innocència del rival en atac va fer que en cap moment perillés el resultat.

Debuta Chico

Un dels centres d’atenció del partit va ser l’estrena del nou fitxatge de l’equip barcelonista: José Manuel Flores, conegut futbolísticament com Chico. El jugador gadità, que arribava procedent del Racing Portuense de la Segona B, va sortir de titular i va jugar els 90 minuts en la demarcació de central dret i fent parella amb Marc Valiente, contribuïnt a l’excel.lent treball defensiu de l’onze barcelonista.