17.06.2008 14:33
Una temporada d’esforç i evolució constant
Jaume Marcet
Josep Guardiola ha anat creixent amb el Barça B a mesura que ha avançat la temporada. El filial ha experimentat una evolució ascendent en tots els aspectes des que el de Santpedor va agafar les regnes de l’equip.
Quan Guardiola va acceptar el repte de dirigir el filial, era conscient que la seva primera
temporada exercint d’entrenador no seria una feina fàcil. Calia reconstruir un equip que
acabava de patir un xoc emocional important. El Barça B havia de jugar en una categoria, la Tercera
Divisió, en teoria poc favorable al clàssic joc tècnic dels blaugranes.
Adaptació a la nova situació
Des del primer dia d’entrenaments a la pretemporada, Guardiola va mentalitzar els seus
jugadors d’acceptar ràpidament la nova situació de l’equip: “Jo sóc un entrenador
de Tercera, tots som d’aquesta categoria i no hem de pensar que podríem jugar en divisions
més altes”. El tècnic de Santpedor predicava des del principi la humilitat i l’esforç
diari com la millor medicina per superar aquest repte.
Inicis complicats
La plantilla que es va configurar va resultar una barreja de jugadors de diferents
procedències. Hi havia un grup de jugadors que continuaven de la temporada anterior, uns altres
havien ascendit del Juvenil i del C i un tercer bloc eren les noves incorporacions. Tots ells,
però, van congeniar ràpidament i units van afrontar tots els obstacles que s’anaven
presentant.
La primera derrota de la temporada, a Manresa (2-0), va
marcar un punt d’inflexió. Guardiola va parlar clar als seus futbolistes: “El que no
hem de perdre mai és l’actitud i les ganes de jugar i treballar al màxim i avui ens han
guanyat per actitud.” Aquest va ser un dels pocs retrets que Guardiola va haver de fer als
seus jugadors. En cada compareixença pública, l’entrenador del B destacava: “Estic
orgullós d’aquest grup de jugadors, poden jugar millor o pitjor però el seu comportament és
impecable”.
Sempre instal•lats en les posicions de privilegi de la Tercera Divisió el Barça B feia
des del primer partit un fortí del Miniestadi. Fora de casa el B patia més per imposar el seu
futbol. El joc més rudimentari dels rivals i els camps petits i de gespa artificial eren handicaps
difícils de superar.
Segona volta estel·lar
A poc a poc i sense estridències, l’ofici i la solvència dels partits de casa es van
anar traslladant als partits jugats a domicili. Les victòries als camps del Palamós (0-1) o
Santboià (0-2) evidenciaven un canvi en l’equip de Guardiola que s’explicava, entre
altres factors, per l’únic reforç per afrontar la segona volta: “L’arribada de
Chico al mercat d’hivern ens ha donat molta solidesa”, comentava el tècnic. Amb aquests
resultats i mantenint la línia excel•lent del Mini, el B s’assegurava lluitar per
l’ascens a quatre jornades per al final.
Objectiu, ser campions
Un cop
assegurat el quart lloc, l’equip no va perdre pistonada. Guardiola va motivar els seus
jugadors per “aconseguir lluitar fins al final amb el Sant Andreu pel primer lloc”.
D’aquesta manera el filial va mantenir el seu esperit guanyador i competitiu, un factor que
es considera clau per no arribar al play-off en un estat de relaxació. Després d’empatar a
casa contra el Sant Andreu (1-1) i guanyar en l’última jornada a l’Europa (0-1),
Guardiola celebrava amb els seus jugadors al Nou Sardenya el títol de campions de Lliga de Tercera
Divisió. El de Santpedor felicitava els seus futbolistes: “Ha estat una temporada
excel•lent en què ens hem pogut imposar a un gran Sant Andreu”.