FCBARCELONA.CAT

08.03.2009 14:50

La flexibilitat tàctica del filial

Jaume Marcet

Luis Enrique va provar amb èxit contra l’Alcoià un sistema tàctic diferent de l’habitual. El Barça Atlètic va vèncer al camp del líder amb un 4-4-2 en rombe que va satisfer l’entrenador asturià.

L’esquema de joc habitual al futbol base del FC Barcelona, així com al Barça Atlètic de Luis Enrique, és el mateix que el del primer equip, un 4-3-3 que el barcelonisme assumeix com a propi en les últimes dècades.

Orígens del 4-3-3

Aquesta disposició tàctica la va començar a utilitzar al Barça Johan Cruyff, com a variant del clàssic 3-4-3 en la temporada 93/94. Després, tècnics com Van Gaal, Rijkaard o Guardiola l’han fet seva en la majoria de partits. És un punt de partida que permet una ubicació adequada dels jugadors en el terreny de joc quan es busca dominar la pilota i atacar durant bona part del partit.

Sistema bàsic

Luis Enrique, entrenador del Barça Atlètic, ha assumit amb naturalitat aquesta herència ideològica i tàctica, i des del primer partit va apostar per disposar els jugadors amb aquest 4-3-3. El tècnic asturià, però, entén que al futbol no hi ha dogmes i que qualsevol idea futbolística pot ser flexible.

Variants tàctiques

És per això que, partint d’aquest sistema bàsic, Luis Enrique ha provat dues variants. Quan ha necessitat arriscar i buscar l’atac sense treva, ha apostat per jugar un 3-4-3, un sistema que es va fer famós perquè va ser l’esquema de referència del ‘Dream Team’. Es renuncia a un defensa però es reforça el migcamp.

Hi ha, però, un altre tipus de partit que el cos tècnic del filial entén que s’ha de plantejar amb més efectius al migcamp, considerant les condicions del camp i del rival. És el cas del partit d’aquest dissabte a Alcoi, on el Barça Atlètic va jugar amb un 4-4-2 en rombe.

Èxit del canvi de sistema

A més dels quatre defenses i els tres migcampistes purs, la variant tàctica va consistir a endarrerir la posició de Jeffren de l’extrem dret a la posició de mitjapunta per davant dels tres migcampistes. Això deixava dos jugadors en atac, Maric i Benja, que per primera vegada van jugar plegats i havien d’ocupar tot el front ofensiu de l’equip.

En un camp estret i amb un rival que buscava un futbol directe, la disposició tàctica del filial blaugrana es va demostrar molt eficaç, ja que els de Luis Enrique no van jugar en inferioritat numèrica al mig camp i van saber buscar els punts febles de la defensa rival amb dos ‘9’ clàssics com Benja i Maric.