27.06.2009 11:00
Jaume Marcet
Albert Benaiges, coordinador de les categories inferiors, atribueix la gran presència de jugadors del planter al primer equip i el prestigi creixent del futbol base blaugrana a l’entesa entre l’entrenador, secretari tècnic i director del futbol base.
Fa 18 anys que va començar com a tècnic de les categories inferiors del FC Barcelona i, al marge
dels dos anys que va ser al Mataró (2003-2005), ha vist créixer tots els cracs del primer equip que
s’han format al planter blaugrana. Des de fa quatre temporades exerceix com a coordinador del
futbol base des del Cadet A fins al Prebenjamí.
Albert Benaiges repassa en una entrevista per al programa 'Promeses' de Barça TV
l’actualitat del futbol base blaugrana.
Marc Muniesa va convertir-se el passat mes de maig en l’últim exemple de
l’aposta del Barça pel futbol base. Com s’explica que Guardiola el fes debutar sense
haver jugat amb el filial?
La clau que tot l’engranatge funcioni és per mi l’entesa entre Txiki Begiristain,
Pep Guardiola i José Ramón Alexanko. Formen un equip fabulós. Tots tres s’entenen a les mil
meravelles, són amics i parlen el mateix idioma futbolístic. Vull dir que aquest allioli resultant
és tan bo perquè els components són molt bons i sel´s ha de donar molt de mèrit. Quan tots tres
parlen, ho fan en el mateix sentit i això ajuda moltíssim perquè tot això funcioni. El míster és de
la Masia, la coneix al mil·límetre, l'Alexanko fa mil anys que és aquí i és la segona vegada que és
responsable del futbol base i Txiki fa temps que està integrat en la societat catalana..., són
moltes coses a favor. Per això, un fet com el del debut de Muniesa pot sorprendre la gent, però
coneixent els responsables no és gens estrany.”
Ens pot explicar com va fitxar Marc Muniesa per al Barça ?
“Va ser el president de la Penya Barcelonista de Lloret, per la seva insistència (deia
que hi havia un nen, que era molt bo, esquerranet, rosset..). Així que un dia al matí
vaig anar a veure´l. Vaig passar un matí a Lloret i, efectivament, hi havia un nen amb el
prebenjamí tècnicament molt bo. La setmana següent ja estava entrenant amb nosaltres i el vam
agafar precisament per això, per la seva qualitat tècnica i a poc a poc s'ha anat formant. Un
jugador amb una qualitat humana excel·lent i bon jugador. Penso que això és el fruit de molts
anys. Aquell dia vaig tornar a Barcelona content perquè havíem vist un nen molt bo.”
La temporada oficial al futbol base ha finalitzat amb set Lligues i tres campionats de
Catalunya. El satisfan aquestes fites?
“Dels equips de futbol 11 hem quedat campions en gairebé tots, incloent els dos
juvenils, amb Lliga i Copa. Després, l'Aleví B ha quedat subcampió en una Lliga molt díficil per a
ells perquè és el primer any que competeixen al futbol 11 amb nens més grans que ells.
Potser la categoria Benjamí ha estat més discreta en la classificació: el Benjamí ha quedat segon,
el Benjamí B com sempre a mitja taula i el Prebenjamí ha quedat, en una Lliga de Benjamins, amb una
diferència de dos i tres anys, tercers. En resum, podem parlar d’un curs excel·lent, no ens
esperàvem tants èxits. L'any passat va ser una temporada molt i molt bona i aquest any l'hem
superat. A veure l'any que ve com va, esperem poder-ho fer millor.”
És la millor temporada del futbol base que recorda?
“Que jo recordi d'abans, guanyar tres campionats de Catalunya no s'ha aconseguit mai ni
amb el Barça ni amb l'Espanyol. Nosaltres sumem dos anys seguits fent-ho. Crec que sí que es podria
catalogar com una de les millors temporades de la història. A més, hem de pensar que a l'Eurocopa
van haver-hi set jugadors fets al nostre planter que es van proclamar campions. Al primer equip del
Barça del triplet hem tingut més de deu jugadors de la casa, més 41 jugadors nostres en diferents
equips de la Primera Divisió. Pel futbol base del Barça, penso que l'èxit és total.”
A nivell formatiu està tan satisfet de la feina feina?
En aquest aspecte sempre hi ha coses a millorar. Així com he comentat que a nivell de
resultats és difícil millorar, pel que fa als entrenaments es poden modificar aspectes per
potenciar les habilitats dels nois. Cada vegada estem apostant més en investigació, mirant que
és el millor pels nens... Penso que aquesta és un constant. Hi ha molts moments en els qual hem
guanyat, però hi ha detalls millorables i que cal canviar. Malgrat que estem en una línia ascendent
i bona, hi ha un marge per millorar molt més.
El més dur és haver de dir a un nen que no segueix al Barça. Li costa haver de comunicar
baixes?
“Això és traumàtic. De totes maneres, s'ha d'intentar que els nois no ho
vegin com la finalització de res, és una etapa que ha acabat. Quantes vegades nens del Barça, al
cap de tres o quatre anys, els tornem a fitxar nosaltres o ho fan per un equip
professional? El que passa és que, per a ells, de moment és dur saber que no poden seguir on ells
volen, que és al Barça. Són decisions subjectives i també hi ha la possibilitat que ens
equivoquem, no? També t'he de dir que aquest any, com pràcticament cada temporada, la gran majoria
de pares et demostren afecte, agraïment i comprensió. Això, pels que som a l'altre costat de
la taula, és una grana satisfacció.
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player