03.11.2009 16:45
Les claus d’una reacció esperada
Jaume Marcet
El Barça Atlètic ha sumat 13 dels últims 15 punts en joc. El filial ha passat de ser el cuer a la tercera jornada de Lliga a ocupar una setena posició de mèrit al grup tercer de la Segona Divisió B. Una reacció que s’explica per moltes raons.
Aquestes són algunes de les claus que poden ajudar a entendre com ha superat el Barça Atlètic un
inici de temporada complicat, que situava els de Luis Enrique cuers després de tres jornades.
L’experiència de la temporada passada
En la primera temporada com a entrenador del filial de Luis Enrique, el
fluix inici de temporada es va allargar fins a la novena jornada, moment en qual el Barça Atlètic
era dinovè. A partir d’aquell moment, la situació es va capgirar i la gran segona volta del
filial va fer possible que acabessin en una cinquena posició impensable al novembre. Aquesta
temporada, i després de ser cuers a la tercera jornada, ni Luis Enrique ni el cos tècnic es van
posar nerviosos. Eren conscients que, amb la qualitat del grup, els bons resultats eren qüestió de
temps.
Rotacions a la porteria
“Tinc tres grans porters i estic tranquil jugui qui jugui”. Aquesta és
l’habitual resposta de Luis Enrique quan li pregunten pels canvis constants a la porteria.
Olazábal i Miño s’alternen, fins ara, cada dos partits en una posició que segons
l’ortodòxia no ha de tenir variacions. Des de la jornada quatre, l’equip només ha
encaixat set gols i tant Olazábal com Miño surten cada partit amb la motivació pels núvols per
guanyar-se un lloc molt cobejat. Jordi Masip encara no ha debutat, però ha estat suplent en cinc
partits.
L’olfacte d’Elvis i Soriano
Els dos davanters centres fitxats aquest estiu rendeixen per a
satisfacció del cos tècnic. Tot i que Elvis ha jugat sovint d’extrem, abans de lesionar-se
havia marcat quatre gols en 670 minuts de joc. Jonathan Soriano, amb cinc dianes, és el màxim
realitzador de l’equip. El del Pont de Vilomara, a banda de la seva faceta golejadora, també
destaca per assistir els extrems i els interiors amb un sentit col•lectiu del joc difícil de
trobar en un ‘9’.
No afecten les lesions ni la marxa dels internacionals
La plaga de lesionats i l’èxode d’internacionals ha estat una constant des de
l’inici de la temporada. Vázquez encara treballa per recuperar-se de la lesió que va tenir la
temporada passada. Les lesions al menisc de Thiago i Rochina, als lligaments de Sobregrau, una
fractura al dit del peu de Benja o les lesions musculars d’Elvis i Luque han trobat una
resposta adequada del cos tècnic per a cada partit. A més, Luis Enrique ha perdut jugadors de
manera regular per la convocatòria de les seleccions. Els diferents combinats inferiors espanyols
han comptat amb aquests blaugranes: Fontàs (sub-20 i sub-21), Romeu (sub-20) Montoya, Bartra
(sub-19) i Muniesa i Sergi Roberto (sub-17). També s’han perdut partits Jonathan dos Santos
(internacional absolut amb Mèxic) i Gai, amb la selecció sub-21 d’Israel.
El rendiment dels juvenils
Amb tantes baixes, Luis Enrique no ha tingut problemes per utilitzar jugadors del Juvenil A
de García Pimienta. El cas més significatiu és el de Sergi Roberto, que després de tres jornades a
la
Divisió d’Honor Juvenil es va guanyar un lloc a l’equip
després de debutar a Gavà. Els defenses Bartra i Montoya i el davanter Rochina (abans de
lesionar-se) també han tingut minuts a la Segona B. Montoya ha aportat agressivitat per substituir
el lesionat Sobregrau. El bon toc i la col•locació de Bartra li havien permès jugar de
titular en els cinc partits abans de marxar convocat amb la selecció sub-19.
Bones xifres de gols marcats i encaixats
En onze jornades de Lliga, els de Luis Enrique han marcat 18 gols. Només el Benidorm, amb 25,
superen en aquest apartat els blaugranes. La mitjana golejadora en les últimes vuit jornades (setze
gols) és la d’un equip amb possibilitats de lluitar per grans fites. En aquestes jornades el
rendiment defensiu també ha estat notable. En vuit jornades l’equip només ha encaixat set
gols.