FCBARCELONA.CAT

22.02.2008 09:57

Brasilers: estil propi sobre el parquet

Cristina Collado

Són cinc els brasilers del Barça Senseit. Comparteixen unes mateixes arrels però sobre la pista cadascú imposa el seu estil. Són les cinc cares d’una mateixa moneda.

Fernandao, PC, Chico, Igor i Pedrinho. Aquests són els cinc brasilers del futbol sala. Cinc jugadors amb un denominador comú, però amb un estil propi que es transmet sobre la pista. Tots semblants, però alhora diferents.

Fernandao: al servei del grup

El pivot blaugrana es defineix com “un lleó”. I així és com intenta mostrar-se dins l’àrea contrària: “Sóc guerrer. Utilitzo molt la força, pel meu cos, i també per la meva manera de pensar fora de la pista.” Aquesta bravura sobre el parquet, Fernandao l’aplica per encarar porteria, però també per ajudar els seus companys. De fet, el pivot brasiler es compara amb un cambrer: “Jo podria ser com un cambrer, perquè estic d’esquena a la porteria esperant fer gol, però també serveixo els meus companys, i això també m’agrada molt.”

PC: la veu de l’equip

Si Fernandao és la força física, PC és la força mental de l’equip. El tanca brasiler intenta sempre controlar el que fan els seus companys dins la pista perquè tot surti rodat: “Jo sóc un jugador de caràcter defensiu. Sóc fort físicament i és molt complicat lesionar-me. Però sobretot sóc el jugador que més parlo de l’equip. Els parlo molt perquè les coses surtin el millor possible. Sempre vull guanyar i exigeixo sempre molt als meus companys, però sempre pel bé de l’equip.”

PC recorda amb nostàlgia tot el que va aprendre al Brasil, però està convençut que vol acabar la seva carrera esportiva aquí: “Tot el que relacioni Brasil i futbol és bo. Vaig aprendre molt allà, però aquí es valoren molt més les coses. Estic molt content aquí, i aquí deixaré el futbol sala.”

Chico: l’ambició del veterà

I d’un tanca, a un altre. Chico és el més veterà dels brasilers de l’equip. Va arribar al club la temporada 2004/05, i tot i que les lesions no l’han afavorit en aquestes gairebé quatre temporades aquí, s’ha mantingut com un referent dins l’equip. És un jugador molt complet, seriós en defensa i amb arribada a l’atac: “Sóc un jugador de tall defensiu, però m’agrada anar a l’atac. Tinc molt bona arribada i creo moltes ocasions al contraatac.”

El fet de ser brasiler l’influencia per voler donar més que els altres. Per això Chico es mostra molt ambiciós: “Crec que els brasilers, pel fet d’estar fora del nostre país, tenim un pensament de sempre voler guanyar i de créixer molt més com a futbolistes. Tenim bastant ganes de fer alguna cosa gran per estar cada vegada més amunt dins el futbol sala.”

Igor: velocitat i desequilibri

Velocitat. Aquesta paraula defineix bé Igor, el brasiler més jove de l’equip. Als seus 23 anys, ha arribat al Barça Senseit amb l’ambició de créixer com a jugador. I, de moment, dins l’equip la seva qualitat l’està fent créixer: “Sóc un jugador molt ràpid. M’agrada molt defensar a dalt, pressionar molt la pilota i tenir velocitat al davant. Regatejo molt i tinc molta velocitat, i això va molt bé per a l’equip.” Fora de la pista, Igor reconeix que és una persona tímida, però molt necessitat dels seus amics: “Sóc una persona callada, no parlo gaire. Però m’agrada molt estar amb els meus companys i amb els amics.”

Pedrinho: solidaritat des de la banda

Un altre que competeix amb Igor en velocitat és Pedrinho. L’ala-pivot brasiler es considera una persona molt solidària dins la pista: “Sóc un jugador ràpid i bon en l’u contra u i en les transicions. M’agrada molt ajudar l’equip. Sóc més solidari de cara a porteria que matador.” Pedrinho té la influència del Brasil molt arrelada: “Jugo a futsal des dels vuit anys, i vaig aprendre molta tècnica, sobretot de jugar al carrer.”