16.06.2008 09:55
Dani: cor d’arquer
Cristina Collado
Dani Fernández és el tirador oficial dels dobles penals al Barça Senseit. És un llançament ferm, estudiat i precís, com el tir d’un arquer. Dani Fernández fa balanç al voltant d’aquesta qualitat seva i de la temporada de l’equip.
Deu metres separen el punt del doble penal de la línia de gol, de la glòria, fins i tot de la
victòria. Dani Fernández n’és ben conscient, ja que és el llançador oficial dels dobles
penals al Barça Senseit. Dels divuit llançaments des dels deu metres que ha fet l’equip
aquesta temporada a la Lliga, disset els ha picat l’ala-tanca blaugrana. “Sóc conscient
que l’haig de ficar i, sobretot, si el marcador està ajustat, com m’ha passat en més
d’un partit, encara m’ho penso més, perquè pot decantar un partit. Ja sé que la gent
crida o anima, però només intento centrar-me en el que haig de fer”, afirma Dani Fernández.
Joc entre porters i jugadors
Dani Fernández fa gairebé deu anys que juga a l’elit
del futbol sala. Des de sempre, ell ha tirat els dobles penals. L’experiència d’aquests
anys fa que ara els nervis no existeixin pràcticament: “Sempre he xutat els dobles penals, i
potser abans sí que sentia nervis, però ara ja no tant. Em poso més nerviós en el moment que piquen
la falta, quan agafo la pilota fins que la col·loco, més que en el mateix moment de xutar.”
Per aconseguir la màxima efectivitat en el seu llançament, Dani té estudiats alguns porters,
de la mateixa manera, però, que hi ha porters que ja coneixen com tira ell els dobles penals:
“En el meu cas estudio una mica els porters, i com que ja són molts anys ja en conec
alguns. Igual que ells a mi, que ja saben per on el puc tirar. Si crec que ja em coneixen intento
canviar el llançament. El joc entre porters i jugadors sempre hi és.”
Els dos pals contra l’Interviú
La seva efectivitat en els llançaments de doble penal és molt alta. Dels disset llançaments
de doble penal, només n’ha enviat tres fora de porteria. Tot i que dels catorze que ha
aconseguit col·locar entre els tres pals només nou han acabat en gol, els altres cinc els ha
aturat el porter.
Malauradament, dos dels tres llançaments que ha enviat fora de porteria
en tota la temporada van ser en un dels partits més decisius de la campanya. Va ser en el segon
partit de semifinals contra l’Interviú Fadesa, quan els madrilenys, tot just coronats
campions de Lliga, van eliminar el Barça Senseit dels play-off pel títol: “Aquests
llançaments són els que has de ficar. Vaig acabar bastant tocat perquè si els hagués fet tots dos
hauríem forçat el tercer partit. Però igual que entren, d’altres vegades no ho fan. I els
meus tirs van acabar tots dos al mateix pal.”
Dani Fernández assumeix la seva responsabilitat: “Jo em carrego la meva responsabilitat
perquè sóc jo el que els tira. Igual que quan els fico la gent em felicita, si els fallo assumeixo
que l’errada és meva. Però la gent em va animar molt perquè, la veritat, jo vaig marxar
bastant tocat. Però així és el futbol sala.”
Les baixes a l’atac
A banda dels nou gols de doble penal, Dani Fernández n’ha marcat quinze més que
l’han col·locat entre els deu màxims golejadors de la Lliga amb 24 dianes. Les baixes en
diversos partits de pivots com Fernandao o Igor ha obligat altres jugadors de l’equip a
assumir el pes ofensiu: “Fernandao és un golejador, igual que l’Igor. En no ser-hi cap
dels dos, algú havia de ficar els gols i en aquest cas jo he tingut la sort de ficar-ne molts, però
tots plegats hem intentat suplir les seves baixes com fos.”
Dani reconeix que no ha estat fàcil suplir la baixa
d’un jugador com Fernandao: “El nostre joc es basava molt en ell. Ens recolzàvem molt a
ficar pilotes al pivot, i amb la seva baixa vam perdre la referència. Ha costat trobar un altre
tipus de referència.” Tot i això, el jugador blaugrana ha volgut destacar la qualitat de tota
la plantilla: “En aquest equip no hi ha tres jugadors bons i els altres normals. Hi havia un
molt bon equip des de la porteria fins a l’últim jugador. Per això hem fet un bon paper,
perquè, faltés qui faltés, ho hem suplert bé.”