18.06.2008 10:25
Fernandao: “He après de les dificultats”
Cristina Collado
Fernandao no ha viscut d’una manera fàcil la seva primera temporada al Barça Senseit. Les lesions no han deixat que el pivot brasiler jugués al seu màxim nivell. Tot i això, Fernandao veu la part més positiva: “He après de les dificultats”.
Després d’una temporada força irregular a causa de les lesions Fernandao va mostrar la seva
millor forma en el tram més decisiu de la temporada, però novament una lesió el va apartar de
l’equip a les semifinals del play-off pel títol de Lliga. Aquesta situació no li ha permès
mostrar-se tan efectiu de cara a porteria com ell hauria volgut. Tot i això, Fernandao assegura que
ha descobert una faceta d’ell en què s’ha trobat molt còmode: l’assistència de
gol. Ha après de les dificultats i assegura que se sent content per la temporada que ha fet
l’equip.
No ha estat una temporada fàcil per a vostè per culpa de les lesions. Com ho ha
viscut?
“La temporada, al final, ha estat bona. És cert que he tingut
problemes amb les lesions, i m’ha costat una mica agafar un bon ritme. Això m’ha ajudat
a aprendre de la dificultat, i fins i tot a canviar la manera de jugar. He après una altra cosa que
també m’agrada que és passar la pilota. Ho he fet molt al llarg de la temporada i em sentia
igual de content que si fos un gol.”
Comenta que ha après a fer assistències de gol, a no ser el pivot que rep les pilotes. Com
ha estat aquesta experiència?
“Ha estat positiva. Ha estat molt bo per a mi. Hi ha dies que la pilota no entra, dies
que no estàs bé sobre la pista, i s’ha de treure el partit endavant d’una altra manera.
Ara tinc una altra visió des de la pista. Passar la pilota i tenir una altra amplitud dins la
pista. Per a la pròxima temporada intentaré seguir amb aquesta faceta, juntament amb els gols que
no han sortit en aquesta.”
Ha sentit la pressió externa per haver de marcar gols?
“No. Ni per part del club, ni del míster ni dels directius. Sempre
em deien que estigués tranquil, que no estava aquí només per marcar gols. El míster sempre
m’ha donat molta tranquil·litat. Ha estat més per part dels amics, que sempre em deien que el
gol arribaria i que quan entrés el primer no pararien d’entrar. Al final, quan vaig començar
a marcar gols, fins i tot em vaig arribar a creure que tot el que tiraria entraria, però em vaig
lesionar una altra vegada.”
Quin ha estat el seu pitjor moment de la temporada?
“L’última lesió. Vaig patir molt durant tota la temporada, i quan vam arribar a
semifinals jo no podia jugar. En el primer partit, contra l’Interviú, jo no estava per jugar
però no tenia cap molèstia. Sabíem que teníem un partit més, a casa, però em sentia molt bé.
Veure’m fora d’una semifinal em va fer sentir frustrat.”
Sobretot perquè venia de la seva explosió, d’haver aconseguit sis gols en el tram
final de la temporada, en el més decisiu...
“Jo esperava que arribaria bé a les semifinals, potser
no al cent per cent perquè això hauria estat demanar massa. En el primer partit vaig jugar dos
minuts i vaig tornar a sentir molèsties. I en el segon va ser molt difícil jugar sense poder tirar
a porteria amb la cama esquerra, i tampoc córrer pel lateral. Això manipula molt un partit. Vaig
ajudar com vaig poder però no ho vam aconseguir.”
Tenint en compte que és la segona temporada del Barça Senseit a la Divisió d’Honor,
arribar fins a les semifinals fa valorar la temporada com a positiva, tot i la desfeta de la
Copa?
“Per a nosaltres ha estat una temporada positiva. Només nosaltres sabem el que hem
passat: la meva lesió, Igor sempre amb alguna molèstia, la baixa de Juan Carlos, que també estava
en molt bon moment... Vam patir molt. A principi de temporada molta gent ens col·locava a nosaltres
com un dels grans. Jo veia que teníem un bon equip però que la primera temporada hem d’agafar
la unió del vestuari, que és difícil fer-ho en només un any. Arribar fins a una semifinal, en què
molts equips lluiten per entrar, ha estat molt bo.”
Què més es pot demanar d’aquest Barça Senseit?
“Quan vaig fitxar pel Barça em van dir que hi havia un projecte, i
em va fer molt il·lusió. Ja confiava en el projecte perquè tenia Javi que estava per davant, que va
firmar aquí quan l’equip tot just acabava de pujar de la Divisió de Plata. Ell va creure en
això. El fet que fitxessin aquesta temporada tants bons jugadors acreditava encara més que aquest
projecte anava més lluny, que no s’aturaria aquesta temporada. De mica en mica podem arribar
a una final, i podem guanyar una Lliga. Per ser un equip cal esperar un temps.”
I què més es pot esperar de Fernandao?
“Jo espero no lesionar-me la pròxima temporada. Sóc una persona a qui li agrada el
treball, li agrada lluitar, no dono un partit ni una pilota per perduda. Espero poder demostrar el
meu caràcter a la pista. No canviaré res, seguiré sent el mateix. Espero no lesionar-me perquè ha
estat molt dolent per mi i no m’ha deixat jugar. Vull estar a totes i marcar els gols que
sempre he marcat.”