FCBARCELONA.CAT

24.06.2010 10:33

L’adéu emotiu de PC

Cristina Collado

El tanca brasiler del Barça deixa el club el 30 de juny i se’n torna a la seva ciutat natal, a Rio de Janeiro. De moment deixa el futbol sala, content per haver pogut viure els últims anys com a blaugrana.

PC va arribar al Barça la temporada 2007/08 . Ara, tres anys després, finalitza el seu contracte i ha decidit penjar les botes, almenys, per un temps. Abans de deixar Barcelona i tornar cap al Brasil amb la seva família, el tanca brasiler del Barça ha fet balanç dels seus anys al club amb Barça TV i www.fcbarcelona.cat. PC s’emociona recordant la seva estada al Barça, confia en el fet que el seu equip guanyarà algun títol la pròxima temporada, i ens parla del seu futur.

Com se sent ara que ha decidit deixar el futbol sala?

“És el moment més difícil per a un jugador. Jo sempre he dit que has de saber començar, i ja ho vaig fer fa molts anys al Brasil, però també s’ha de saber posar el punt final. Per mi ha estat una meravella estar els últims anys al Barça i la idea de vestir una altra samarreta no em motiva gaire. El que més m’agrada fer és jugar a futbol sala. He dedicat tota la vida a aquest esport, i la idea de deixar-lo la veritat és que no és gens fàcil.”

Quin balanç fa dels tres anys que ha estat al Barça?

“Em queda la pena de no haver guanyat cap títol amb el Barça. Crec que hauríem d’haver jugat almenys una final, però, per coses de l’esport ens ha tocat sempre el mateix rival i no ha pogut ser. Dono les gràcies al club i a tota la gent que ha fet que el meu somni de jugar aquí es fes realitat. No puc descriure com és jugar amb aquesta samarreta.”

Amb quin record es queda en tots aquests anys?

“És bastant difícil, però potser escolliria quan juguem al Palau i està ple. El moment en què entrem a la pista i sona l’himne, per mi és el moment més màgic, sobretot quan surto amb les meves nenes. Jo sóc un 'tio' dur, i de veritat que en aquest moment el cor se’m parteix en dues parts. Quan veig l’escalfor de la gent em surt quelcom de dins que no havia sentit mai.”

A més, ha anat veient l’evolució que ha fet el Palau quant a públic, cada vegada ve més gent.

“Estic segur que la pròxima temporada el Barça guanyarà alguna final i farà l’últim salt que queda per aquest esport. Així, l’afició s’enganxarà del tot. Jo crec que la resposta del públic ha estat excepcional. Hem tingut tres, quatre o sis persones per veure una secció que no ha guanyat encara res, i això és molt important.”

I esportivament, quin partit és el que recorda amb més estima?

“El partit més maco va ser el Barça – Pozo d’aquesta temporada, que vam guanyar 4-1. També el partit contra l'Interviu, que vam guanyar 0-2. I, tot i que en vam perdre un, per mi van ser molt importants els partits de play-off contra el Lobelle. Jo venia de cinc partits fora, i vaig entrar i vaig fer un gol. Després vam anar a Santiago i vam guanyar. Per mi, els partits contra el Lobelle han estat dels més complicats.”

Algun record negatiu?

“La derrota contra Pinto de la temporada passada en el play-off. Va fer molt mal perquè no l'esperàvem. La derrota a la Copa contra ElPozo també va ser molt dura.  A títol personal, els últims cinc partits de la primera volta, em va saber greu quedar fora perquè estàvem lluitant per poder quedar tercers o segons. Però, per sobre de tot el dolent, per mi ha estat espectacular estar aquí. La gent que vesteix aquesta samarreta i treballa en aquest club sap i sent que això és diferent.”

Aquesta temporada ha faltat donar un passet més i arribar a una final.

“Aquesta temporada ha estat la millor quant a joc. L’equip ha sabut mantenir-se com la millor defensa de la temporada, però no hem pogut comptar amb dos jugadors importants en la vessant ofensiva durant gairebé tota la temporada i això s’ha notat. El futbol sala és un esport molt competitiu. Els equips campions ja fa set o vuit anys que estan formats, mentre que el nostre va començar fa quatre anys. A partir d’ara, segur que recollirem els fruits dels títols.”

Què li vol dir als seus companys d’equip?

“El vestuari ha estat molt bé. Hi ha gent que he conegut menys temps, com el Carlos, que per mi és una persona espectacular, que va arribar la temporada passada i ha aportat molt al vestuari perquè és molt alegre i divertit. He fet molts amics, en futbol sala en tinc dos. Un ja no juga i l’altre està aquí. És Fernandao, a qui li envio una abraçada per a les pròximes temporades. També he fet una gran amistat amb el Paco, que és una persona espectacular. He fet bones amistats i dins del vestuari hi ha molt bones persones.”