El jugador brasiler del Barça Alusport ha estat el protagonista de l’entrenament d'avui. El tanca ha tornat a treballar parcialment amb el grup després de cinc mesos. Encara li queden unes setmanes per rebre l'alta però ja ultima la seva recuperació.
Fotos: Arxiu FCB.
Ha passat cinc mesos molt difícils però, mica en mica, Ari Santos s’acosta a la seva
recuperació completa. Avui, després d’uns rondos, unes curses i sobretot després
d’assaborir la companyia de la resta de l’equip, el brasiler ha vist ha recuperat el
seu etern somriure: “Esperava aquest moment des de fa mesos. Només pel fet d’estar amb
els companys i entrar a la primera part de l’entrenament ja es pot dir que per part meva ha
estat el dia més feliç de la temporada”.
Ari reconeix que han estat mesos durs, amb dolor físic i també psicològic, que es pateix molt
veient els partits des de la grada i que treballar sol “és molt trist”. “Una
lesió de llarga durada és el pitjor que li pot passar a un esportista”, admet.
Mostres de suport
En tot aquest temps, no obstant, l’equip no ha deixat mai de
pensar en el company caigut. Marc Carmona el va convocar contra Azkar Lugo per poder viure el
partit des de la banqueta, sense oblidar les samarretes de suport que l’equip va mostrar en
el derbi contra Marfil o les diferents dedicatòries que ha anat rebent al llarg de la temporada. La
més especial, la que Javi Rodríguez li va oferir a la festa de celebració pel títol de la Copa
d’Espanya aconseguit a Segòvia.
“Una de les claus de la bona temporada que està fent
l’equip són aquests detalls i l’amistat que es respira al vestidor. La dedicatòria de
Javi Rodríguez és un detall que sempre recordaré, inesborrable, és un orgull que el jugador
espanyol més important de la història m’hagi dedicat un títol”, diu Ari Santos, que
agraeix “el treball de tots els metges, els fisios i d’en Marcel (Moreno, el
recuperador)”.
Encara no té l’alta mèdica. Li queda l’últim tram de la recuperació. “Ja ha
passat el pitjor però he de tenir paciència”, assegura. Ari Santos és ben conscient que quan
torni a jugar li costarà agafar el millor nivell, però ja torna a sentir-se jugador del Barça
Alusport, ja torna a somriure.