Contra totes les adversitats del món, el Barça Alusport ha demostrat que és un equip campió. No només per seguir aixecant títols, el segon de la temporada, sinó per la seva fe infinita, per l’esforç col·lectiu, per saber aixecar-se quan sembla impossible. Les lesions de Cristian, Chico i Wilde i un Inter que s’ha avançat tres cops, una d’elles a la pròrroga, han fet d’aquesta victòria la més heroica de la història professional de la secció.

Sota l’atenta mirada del president Sandro Rosell, que ha volgut fer costat a l’equip de Marc Carmona i amb el suport d’un gran nombre d’aficionats que tampoc han perdut la fe, els jugadors blaugrana s’han convertit en els primers campions de la història de la Copa del Rei.

Ben aviat, la fortuna en contra

Les coses no podien haver començat pitjor, amb un gol en fred dels madrilenys. Al minut i mig de joc, Eka ha rematat d’esperó un xut de Schumacher i ha batut Cristian. La resposta blaugrana ha estat immediata però malauradament sense encert, amb una triple ocasió que ni Wilde ni Torras ni Lin han pogut convertir en l’empat. Un inici de ritme frenètic en què ben a prop han estat d’arribar més gols. Un salvador Cristian ha evitat el 2-0 en un segon pal cantat de Schumacher i Betão ha fregat el gol en una característica rematada a la mitja volta. Just després, Cristian, ha sentit una punxada a l’isquiotibial de la cama dreta i ha hagut de ser substituït.

El joc era intens, en què cada xoc entre jugadors es feia sentir, i sense massa descans. Les dimensions de la pista, sense espai entre les línies de fons i la paret, forçaven els serveis ràpids i molta continuïtat en el joc. El Barça Alusport es feia amb el domini del joc però la velocitat interista causava més d’un disgust. I Betão ha perdonat el segon en una ràpida transició en què només ha fallat la definició del màxim golejador de la Divisió d’Honor. 

Quan quedaven set minuts per al final, l'Inter Movistar s’ha embutxacat el handicap de les cinc faltes, però aquest lleu avantatge ràpidament s’ha igualat i el Barça Alusport també ha entrat en bonus. Tots dos equips han hagut de frenar les emocions i evitar les faltes, cosa que ha afavorit un Inter Movistar que ha minimitzat l’arsenal blaugrana.

Carmona ha trobat resposta en les rotacions. Ha estat un final preciós de primer temps, de gran riquesa tàctica, amb un Barça Alusport farcit de possessió i un Inter que espantava a la mínima aproximació. En tot cas, els últims minuts han estat clarament blaugranes, i han acabat castigant la gasiveria dels verds amb un golàs de Wilde quan faltaven 40 segons per acabar el partit. El brasiler, tot olfacte, ha robat la pilota a Ortiz i ha afusellat Juanjo. Però Wilde no només és sinònim de gol, i el d’Orós Ceará ha tingut temps encara per salvar una rematada a porteria buida de Ciço. Ell i el travesser, d'un xutàs d’Eka, han evitat que l'Inter s’endugués un injust premi al descans. Finalment, 1-1 i tot obert per a la represa.

Autogol de Fernandão

El Barça Alusport ha començat molt més endollat la segona meitat. L'Inter buscava únicament i exclusiva la figura del pivot perfecte, Betão, però el treball de Torras i d’un enorme Chico a l’hora de defensar-lo ha generat bones ocasions. És clar que l'Inter, amb un altre xut al pal d’Eka, també ha tingut el seu flirteig amb el gol. Qui manava era el conjunt blaugrana, i quan més ho feia ha arribat una altra acció desgraciada. Paco Sedano ha evitat dues rematades franques, però Fernandão, en el seu intent d’allunyar el perill, ha introduït la pilota a la pròpia porteria.

La resposta de tot l’equip davant la lògica decepció de l’hispanobrasiler ha estat simptomàtica. Tots drets, animant el company caigut. Calia un treball de conjunt per batre un Inter que tornava a tenir el partit on volia. Betão, omnipresent, castigava la defensa i la fe d’un Barça en què Fernandão i, uns minuts més tard, Ari Santos han tingut molt a prop l’empat. Chico, per acabar-ho d’adobar, ha dit prou després de veure’s agreujada la seva lesió.

Però amb el reforç moral de Paco Sedano, que ha posat el pany i forrellat a la porteria, els de Carmona han seguit creient fins a trobar recompensa. I de quina manera! Una assistència de Torras cap a un motivadíssim Fernandão l’ha desviat a gol Schumacher. Es feia justícia i es dibuixava un final preciós de partit. Tensió. Emoció. Por de perdre contra ambició per guanyar.

La mala fortuna insistia a castigar el Barça Alusport, aquest cop amb una lesió (sembla que força important a l’adductor de la cama dreta) de Wilde. La seva retirada en llitera i els seus gestos de dolor han estat l’únic moment en què totes dues aficions s’han posat d’acord per aplaudir. Però quan més pujada feia la final, més insistia el Barça Alusport, que ha arribat a la pròrroga molt tocat.

Final miraculós

En el primer minut de la pròrroga, Schumacher ha marcat el 2-3 en una excel·lent acció personal, un gol que feia molt mal a les aspiracions blaugrana. L'Inter s’ha tancat aleshores a un quart de pista, emparant-se en les aturades de Juanjo i mirant de sentenciar a la mínima opció de contraatac, mentre que l’equip de Carmona, molt just de forces, tot i estar molt castigat, ho ha seguit intentant. Així s’ha arribat al final del primer temps de descompte. Calia, però, tenir fe. Fins al final. Tot sobre la pista amb cinc minuts per jugar-se.

L'Inter ha perdonat un contraatac mortal i el Barça Alusport, en la primera acció amb el porter jugador a la pista, ha tornat a empatar mitjançant una genial acció de Jordi Torras. Increïble la fe d’aquest equip, capaç d’aixecar-se contra tot. Però encara quedava el millor. Quan el partit derivava cap als penals, un error fatal de l'Inter ha permès a Lin marcar a porteria buida el 4-3, defensat amb urpes en un final d’infart.