Santi Gea, el tècnic del Barça B Alusport, fa balanç de la temporada del segon equip blaugrana en el primer any a la Divisió de Plata i parla d’alguns noms que, de mica en mica, van traient el cap al primer equip.
Derrota injusta a l’últim partit
El Barça B Alusport va tancar la seva primera participació a la Divisió de Plata amb una ajustada
derrota a la Ciutat Esportiva davant el Maristas València (3-4), equip que disputarà el play-off
d’ascens a la Divisió d’Honor. Els blaugranes van fer un excel·lent partit, en la
línia de les últimes setmanes, i van arribar a dominar per 3-1 (dos gols de Campoy i un de
Verdejo), però els valencians van igualar el partit en dues accions afortunades amb el
porter-jugador i van endur-se els tres punts amb un contraatac quan quedaven pocs segons
per al final.
Després d’una temporada que qualifica d’excel·lent, en què “s’han cobert
tots els objectius marcats pel Club” amb una novena posició final molt meritòria i una segona
volta sensacional, Santi Gea també destaca el paper que jugadors com Sepe, Èric Martel, Chema i
Verdejo han tingut amb el primer equip. “L’evolució de tots aquests nois ha estat molt
bona. La intensitat, el ritme, la qualitat i l’exigència que exigeix la Divisió de Plata fa
que puguin entrenar-se amb el primer equip. No ens oblidem que estem parlant de la millor plantilla
del món, i l’objectiu és que el dia de demà puguin estar jugant amb el primer equip”,
assegura Gea, que fins la temporada passada va ser la mà dreta de Carmona.
Això fa que “la línia de treball del segon equip sigui la mateixa que a la Divisió
d’Honor, cosa que dóna seguretat als jugadors del planter”. Gea assegura, sense
dubtar-ho, que els joves estan ben preparats per donar un cop de mà en un moment en què les lesions
han trastocat els plans del primer equip: “Hem acabat la Lliga, però seguirem treballant.
Conec el Marc i sé que confia plenament en aquests nois, que no tindrà por de fer-los jugar
com ja ha fet en tota la temporada. No em sorprendria veure jugar Sepe, Èric o qualsevol altre
a Navarra”.
La segona volta del segon equip ha estat espectacular. Ha estat una progressió tàctica,
tècnica, mental?
“Ha estat un canvi general però sobretot de competició. La majoria de
jugadors venien de competir poc, ja fos en categoria Juvenil o a Nacional A. El rigor tàctic i el
què demana la Plata ha generat aquest canvi. Són jugadors que tenien la base futsalística, però els
mancava saber afrontar certs moments. Penso que la primera volta va estar per sobre de les nostres
possibilitats: 22 punts i sempre fora del descens. La segona ha estat sensacional; no m’ha
sorprès perquè han treballat molt i el nivell d’exigència ha estat alt”.
Com ha estat el contacte amb en Marc Carmona durant aquest any?
“No ens cal gaire contacte per saber com hem de treballar. Hem estat
molt anys junts, conec perfectament la seva metodologia, els sistemes, l’estratègia i com
posar-ho en pràctica. Qualsevol dubte que hem tingut hem conversat sense problemes, però no hem
necessitat reunir-nos gaire. Al futbol sala intentem mantenir la idea del futbol, fer que tots els
equips juguin de la mateixa manera per facilitar el salt de jugadors”.
Després de tants anys actuant de segon, com ha estat
l’experiència de ser primer entrenador?
“Estic molt satisfet. Suposava un repte i hem assolit tots els objectius. El
primer mes em va costar. Venia d’un equip professional i em sorprenien certes actituds. Però
a mesura que han passat els entrenaments i els partits és quan més ho he gaudit. Evidentment he
viscut els èxits del primer equip com si estigués al costat del Marc, és la culminació a molta
feina feta. Segueixo tots els partits, ja sigui a casa o al Palau, però ara mateix no ho
canviaria”.
De mica en mica els seus nois treuen el cap al primer equip.
“Aquesta temporada hem posat la primera pedra, la més difícil, però
s’ha de tenir paciència. El primer equip té un projecte molt fort, és la millor plantilla del
món i per fer un forat a un noi ens hem d’assegurar que està ben preparat”.
El cas de Sepe sembla el més convincent.
“A Sepe el recordo amb 17 anys entrenant-se amb el primer equip. En el seu
cas, vam vetllar pels seus interessos abans que pels interessos del Club. Era un jugador cabdal per
aconseguir l’ascens a Plata, però vam decidir cedir-lo perquè la seva projecció el feia estar
per sobre de la Nacional A. La cessió a l’Andorra li va anar molt bé i l’alternança
actual entre primer i segon equip ha demostrat que està capacitat per fer-se un lloc. No obstant
això, encara li falta una mica”.
Algun jugador que vulgui destacar d’aquesta temporada a la Divisió de Plata?
“Als entrenadors no ens agrada enumerar individualment jugadors, però crec
que s’ha de destacar la temporada de Jordi Campoy. Té 23 anys i probablement no podrà pujar
ja al primer equip, però aquesta temporada ha explotat; ha estat el màxim golejador, és
desequilibrant amb la pilota als peus i defensivament fa molta feina. També crec que cal parlar de
Marc Tolrà, té unes condicions molt bones, un gran xut, llegeix molt bé el partit... Qui sap si el
veurem al play-off. A qui segur que veurem és Chema, per la lesió de Cristian. És juvenil de tercer
any i té una gran projecció. Molt segur sota erls pals, xuta bé amb el peu i les mans.
Estic segur que si ha de sortir ho farà bé”.