El Barça Alusport comença divendres el seu assalt a la Lliga, en una sèrie a cinc partits contra el Caja Segovia. Analitzem el rival de la final amb el segon entrenador del conjunt blaugrana, Albert Canillas.
L'argentí Matías, un dels grans perills de Caja Segovia. Fotos: LNFS i Arxiu FCB.
Acostumats a la pressió
Fins ara, el factor pista era un caramel enverinat per al Barça Alusport, que per primer cop obrirà
la sèrie al Palau. “Per primera vegada tindrem avantatge real. Si guanyem els dos partits a
casa anirem a Segòvia amb més tranquil·litat”, raona el segon entrenador blaugrana, que
assumeix “amb naturalitat” que la pressió recau cent per cent en el bàndol blaugrana.
“Tenim jugadors acostumats a la pressió. Si som considerats favorits ho assumim amb
naturalitat i optimisme. Fins ara hem guanyat tots els títols i sabem que som capaços de guanyar,
però caldrà fer una molt bona sèrie”.
A principi de temporada ben pocs haurien pronosticat una final entre Barça Alusport i Caja Segòvia,
però la mà dreta de Carmona no vol que l’excès de confiança entri al vestidor i pronostica
una final molt equilibrada. “Si els dos equips hem arribat a la final del play-off és perquè
ens ho hem guanyat”, assegura Canillas, que recorda les dificultats que sempre genera un duel
contra els segovians. “Tenim ben present el precedent de les semifinals de la Copa
d’Espanya, que vam guanyar als penals però on hauria pogut vèncer qualsevol”, recorda
el tècnic, que destaca la intensitat i el talent del rival.
“Tenen molta mobilitat, molt u contra u, que exigeix constants ajudes en defenses; és
un rival molt perillós, de veritat”, insisteix Canillas, que assegura: “Quan els seus
jugadors més talentosos estan fins, com vam veure contra Inter Movistar, és un equip molt difícil
de parar. Col·lectivament és un bon conjunt però destaquen pel talent individual”.
Albert Canillas descobreix alguns dels principals arguments de l’equip de Jesús
Velasco:
- Cidão. “És un porter del característic estil brasiler,
amb un gran joc de peus. Sota pals potser no és tan decisiu com Critstian o Paco Sedano, però té
molta experiència i caldrà estar atents amb les seves passades en llarg”.
- Tobe. “Un jugador contundent, de joc intens i que tàcticament és el
jugador que tot entrenador vol tenir al seu equip”.
- Sergio Lozano. “És el futur del futbol sala espanyol, un dels jugadors més
talentosos i complets, sub-24 i que té gol. Això és molt complicat de trobar en un tanca”.
- Matías. “Desequilibrant. Té la capacitat d’encarar i a la vegada de
moure el seu equip, de trencar la defensa rival. Potser no és un gran golejador però és capaç de
donar moltes assistències”.
- Esquerdinha. “El més talentós. És cert que en defensa pateix una mica,
però té un u contra u esplèndid, molt de gol, xut amb les dues cames. Crea molt perill.