No hi ha cap mena de dubte. La final de la Lliga de futbol sala és el “moment més important de la història de la secció”. Marc Carmona, l’entrenador del Barça Alusport, ho ha recordat en l’acte de presentació oficial de la final.
Els quatre protagonistes de la final de la Lliga, posant amb el trofeu de campió. Fotos: Àlex Caparrós - FCB.
Marc Carmona i Jesús Velasco. Javi Rodríguez i Cidão. Són els entrenadors i capitans dels dos
equips finalistes de la Lliga Nacional de Futbol Sala. Barça Alusport i Caja Segovia aixecaran el
teló a la pista divendres 10 de juny, a les 21.30 h, al Palau Blaugrana. Tots quatre han fet un
avanç en la roda de premsa oficial que s'ha dut a terme a la sala Ricard Maxenchs de
l’Estadi del FC Barcelona.
“És el moment més important de la història de la secció”, ha afirmat amb
contundència Marc Carmona. L’entrenador blaugrana ha recordat que, després de la Copa
Catalunya, la Copa del Rei i la Copa d’Espanya, evidentment el títol de la regularitat suposa
un esglaó més a fer i un gran repte a aconseguir. Per aixecar el quart trofeu d’una
temporada, “ja extraordinària passi el que passi”, apuntava Carmona, cal derrotar el
Caja Segovia en una eliminatòria al millor de cinc partits.
“És l’equip amb més talent individual de la Lliga”, ha destacat Marc
Carmona, contestant als que consideren una sorpresa la presència de l'equip castellà a la sèrie
final. També ha llançat floretes al seu rival Jesús Velasco: “És la millor esquadra de la
Lliga”. Per al tècnic segovià, guanyar tres partits al Barça serà una fita complicada:
“Si el Barça Alusport es posa 2-0, ens serà difícil remuntar”. En aquest sentit,
el porter Cidão espera "sortir vius dels dos partits al Palau".
Pensant en Europa
Guanyar la Lliga també dóna un altre premi, jugar a Europa la temporada que ve. Javi
Rodríguez sap de què parla: “És un gran objectiu, jugar a Europa et dóna prestigi i un club
com el Barça hi ha de ser”. El capità blaugrana també ha valorat el fet d’haver superat
les dues primeres eliminatòries, tot i tenir baixes importants. Així que, arribats a aquest punt,
parlar de qui té més o menys pressió ni importa. “Beneïda pressió!”, exclama un
Rodríguez habituat a batalles de gran magnitud.