No podia tenir un altre final. El Barça Alusport ha guanyat la Lliga en un partit en què l’èpica, la història, la bogeria i l’emoció han tingut protagonisme des del primer instant. En un Palau més màgic que mai, amb rècord d’assistència (6.872 espectadors), el primer equip de futbol sala s’ha imposat en el cinquè, i definitiu, partit al Caja Segovia, escrivint el millor final al millor guió inimaginable. A més, Europa espera el Barça la temporada vinent.

Saad fa embogir el Palau

Si el Caja Segovia va sorprendre, i molt, el Barça en el quart partit marcant als 20 segons de començar, els blaugranes han tornat la moneda. Menys d'un minut ha trigat Saad Assis a obrir el marcador amb un gol de falta ajustadíssima que Cidao només ha pogut veure-la passar.

El gol ha estat un avís de les intencions dels locals. El Barça Alusport, encoratjat tota l'estona per la seva afició, ha fet ballar a plaer el rival. Per possessió, ocasions i també per una porteria estel·lar -Cristian creixia per moments-, els castellans s’han hagut de conformar amb un parell de xuts (un de Cidao, el porter segovià, que s’ha creuat mig camp amb la pilota als peus) però que no han generat més perill que ser refusats pel porter blaugrana. 

A punt d’enfilar el túnel de vestidors, Carlos Muñoz no s’ho ha pensat dos cops per rematar davant de Cidao sol i col·locar el 2-0. Però els castellans tampoc han badat i trenta segons després Esquerdinha s’ha inventat una vaselina que ha agafat massa avançat Cristian. Amb el 2-1 s’ha arribat al descans, un resultat massa curt per tota l’exhibició oferta pel Barça.

Forces equilibrades

La segona part ha començat amb els dos equips més durs en les seves accions, amb i sense pilota. Esquerdinha s’ha encarat a Javi Rodríguez i els àrbitres han acabat sancionant amb groga a Chico, que provava de tranquil·litzar els ànims.

Quan la tensió més augmentava, ha arribat el millor bàlsam per alliberar-la: el gol. Fernandão ha clavat el tercer blaugrana en aprofitar una gran paret amb Lin i enganyar la defensa del Caja Segovia. Fer l’ha celebrat amb Ari amb un ball suposadament fet per a l’ocasió,

Per poc Tobe espatlla el moment, ja que ha tingut al peu el segon gol visitant però no ha arribat a engaltar la pilota per mil·límetres. Carmona, a la banda, ha exigit més concentració als seus homes per afrontar els darrers 10 minuts de partit.

I l’equip ha entès el que volia l’entrenador. Un petit esforç més i crear accions com la que Lin i Wilde han provat buscant la millor combinació per tornar a marcar, tot i que encara no ha arribat el quart.

Cinc darrers minuts amb atac de cinc

El que sí que ha caigut ha estat el 3-2, i això ha fet tocar de peus a terra tot el Palau, que s’havia deixat portar per una alegria inevitable. Jesús Velasco ha ordenat l’atac amb cinc jugadors i Cidao ha pres la batuta i ha colat el segon gol visitant, demostrant que el títol encara no és de ningú.

Si per decibels donessin gols, el Barça Alusport n'hauria d’haver obtingut un carro als darrers minuts del partit. Però ha estat Tobe el que ha tingut, un altre cop, un gol cantat que no ha sabut finalitzar. 43 segons per a la conclusió i el neguit en forma de cridòria no ha cessat. Cristian ha posat la mà per enèsima vegada. 38 segons i ha continuat el compte enrere.

A nou segons i sis dècimes els blaugranes han jugat la penúltima possessió per una falta del Caja Segovia. Dos segons i set dècimes i el públic ja ha esclatat el 'campions, campions!'. Incontrolable l’emoció i etern el moment. Campions, ara sí!