La temporada 2005/06 el primer equip de futbol sala aconseguia l’ascens a Divisió d’Honor després de superar el segon play-off contra el Gáldar. A les ordres ja de Marc Carmona el projecte blaugrana començava una etapa més ambiciosa i en què el projecte buscava una solidesa.

Han passat només cinc temporades en què aquest embrió ha pres forma i de la mà de jugadors de la talla de Javi Rodríguez, que va fitxar precisament per enfortir el bloc la temporada 2006/07, i ara Wilde i Jordi Torras el Barça Alusport ha demostrat no només talent, sinó capacitat de lideratge. La millor recompensa ha estat el recull de títols, possiblement inimaginables, malgrat que les expectatives eren òptimes i la il•lusió màxima.

La Copa d’Espanya, punt d’inflexió

La temporada 2010/11 començava força d’hora. L’11 de setembre a Balaguer el Barça Alusport s’imposava al Marfil Santa Coloma per 2-1 a la final de la Copa Catalunya, la quarta del Club.

Però el camí dels blaugranes no havia fet més que arrencar. Ja a la primera volta de la temporada regular va oferir les seves credencials. Líders després de les 15 primeres jornades, el Barça apareixia en totes les travesses com a favorit. Amb aquesta estela va arribar a la Copa d’Espanya de Segòvia i l’equip va demostrar maduresa per aixecar el primer gran títol de la secció, desplegant el bo i millor del seu futbol sala. La final, contra ElPozo, el botxí de les últimes temporades, va ser dominada pels de Carmona.

Javi Rodríguez va aixecar la Copa d’Espanya, la seva primera Copa, l’únic títol que li faltava al capità en un extens palmarès.

Aquest trofeu va suposar un punt d’inflexió. Si algú tenia dubtes del potencial de l’equip, aquests s’havien esvaït.

Mentre avançava la Lliga, la temporada 2010/11 també va inaugurar un altre trofeu. La Copa del Rei, format similar al de futbol, va anar cobrint etapes. Els de Carmona van classificar-se per als quarts superant rivals de categoria inferior a un sol partit. Als quarts de final, en eliminatòria d’anada i tornada, contra el Benicarló, es va obtenir l’accés a la semifinal, on es va superar l’Azkar Lugo. Tot estava a punt perquè el dia 7 de maig a Toledo es pogués lluitar per una altra Copa. El rival, l’Inter, va arraconar els blaugranes fins al final. Amb l’èpica de guanyar el títol al darrer alè de la pròrroga, el Barça Alusport va inaugurar el palmarès de la Copa del Rei.

Ara ja només quedava la Lliga. La Copa va deixar una estela de lesions per afrontar el play-off pel títol. La feina de tota la fase regular s’havia fet impecablement. Però calia confirmar el títol de la regularitat en les eliminatòries. I s’ha aconseguit. Per la via ràpida es van eliminar a MRA Navarra i Xacobeo Lobelle. Amb el Caja Segovia han calgut cinc partit per celebrar un títol històric, el que confirma el pòquer.

Per què no repetir-lo?

Els jugadors han celebrat entrar en la història. Tot i que ells millor que ningú saben el que ha costat aconseguir la perfecció, molts són els que no veuen com a un impossible repetir una temporada extraordinària.

“No m’ho esperava. Venia a guanyar títols i estar a casa, en l’equip que m’he format. Costarà repetir-ho. Però treballarem per repetir-ho, però ara hem de disfrutar”, va assegurar Jordi Torras. També Lin va apostar per mantenir la línia de feina: “L’any que ve tindrem més títols per disputar. Amb aquesta plantilla, aquest cos tècnic i aquesta afició lluitarem per guanyar-ne més”.

I, sí, perquè la temporada 2011/12 hi ha Copa Catalunya, Copa d’Espanya, Copa del Rei, Lliga, UEFA Futsala Cup i Supercopa.