05.11.2010 17:59

Amics, excompanys i rivals

Llorenç Tarrés

Jordi Torras i Rubén González caminen junts en aquest món del futbol sala des de ben petits i van compartir moments històrics al Barça a finals dels noranta i a principis dels 2000. A les portes del derbi de dissabte, s’han reunit al Palau Blaugrana.

Torras és un dels fitxatges d’aquesta temporada al Barça i Rubén González capitaneja el Marfil. Demà es trobaran en un partit que sempre és d’alt voltatge. “Un derbi és un derbi i quan comença cal oblidar les amistats i tot el que envolta el partit per fer-ho el millor possible. Nosaltres arribem al Palau amb il·lusió, sabem que serà complicadíssim, ja que ens enfrontem a una de les millors plantilles de la Lliga, però intentarem aconseguir un bon resultat per acostar-nos una mica més a la Copa”, explica un Rubén que no renuncia a res.

Per part blaugrana, Torras és conscient que el precedent de la Copa Catalunya ( 2-1 ) servirà com a mostra dels perills del Marfil. “Segur que serà encara més dur. Fora de casa solen competir millor que a Santa Coloma. És un derbi i en aquests partits ningú no regala res”.

Fotografies històriques

En l’escenari del partit d’aquest dissabte i en la que sempre serà casa seva, junts han recordat els moments que van compartir al Barça. Moltes temporades i, és clar, molts records. “Va ser una etapa molt bonica; era un grup en què pràcticament tots érem bons amics”, recorda Rubén, mentre remira les fotografies històriques de l'equip. Al seu costat, Torras reconeix que “el fet que la secció no fos tan professional com ara ens va donar la possibilitat de debutar molt joves a la Divisió d’Honor”.

Aquell Barça era “una mescla de joventut i veterania. Al principi va costar, però va acabar funcionant molt bé”, diu el tanca del Marfil. Anys més tard, els Rubén, Torras, Ferrándiz i companyia segueixen donant guerra.

Moments com ara l'ascens aconseguit a Lugo la temporada 99/00 no s’obliden fàcilment. Tots dos coincideixen a dir que “en aquell grup cap de nosaltres havia guanyat coses importants i aquell ascens, tal com va anar el partit, va ser molt especial”, assegura Torras. Rubén, per la seva banda, reconeix que “érem joves i va ser una fita molt important”. Aquell partit a Lugo, que el Barça va guanyar per 2-3 amb un gol d’or del brasiler Lincoln, va acabar amb incidents a la graderia. “Van volar cadires i no ens deixaven ni celebrar el triomf al vestidor; vam patir de valent”, afegeix el de Sant Vicenç dels Horts amb un somriure.

De La Palma de Cervelló a l’elit

Però el que molta gent no sap és que els seus primers tocs de pilota, Torres i Rubén els van fer junts a La Palma de Cervelló i a les seleccions catalanes inferiors. També van coincidir a Martorell. La seva amistat no és fruit de la casualitat. “Fa molts anys que el conec i que vam començar a jugar junts. És una sort, tenir-lo com a company. Encara ara és un bon amic, ens truquem sovint per saber com va tot. El més important és que els dos hem mantingut una bona línia a la Divisió d’Honor”, diu el blaugrana.

Finalment, és clar, els hem demanat un pronòstic per al partit. “Firmem l’empat?”, pregunta Torras, fent broma. Rubén fa que sí, però de seguida el blaugrana pronostica un 4-2. El jugador colomenc respon: “1-2 i tots contents”.