Si algú estarà content de tenir com a company a Sergio Lozano aquests son Cristian Dominguez i Paco Sedano. No només perquè tots tres son madrilenys, sinó perquè els porters del Barça Alusport han hagut de patir de valent la potència i el caràcter del nou fitxatge blaugrana. “Se’m dóna bé el Barça, la veritat és que sí”, reconeixia fa unes setmanes el jugador madrileny, a les portes de la final de Lliga. I certament, Lozano ha estat un autèntic corcó per als de Marc Carmona en les tres temporades que fa que juga a la Divisió d’Honor. A banda dels cinc partits de la final, Lozano es va enfrontar set cops al Barça i va marcar-li vuit gols.

Debut amb gol al Palau Blaugrana

L’any del seu debut a Divisió d’Honor, Lozano va marcar en l’empat de Cartagena (2-2) al Palau, escenari on va repetir la temporada següent, tot i que aquest cop no li va servir per evitar la derrota del seu equip (6-3). Aquella mateixa temporada 2008/09 va estar punt de deixar fora els blaugranes de la Copa d’Espanya amb dos grans gols i a la Lliga va obrir el triomf del seu equip amb un gol pràcticament impossible (2-1).

Vestint la samarreta de Caja Segòvia, en qualitat de cedit pel FC Barcelona, Lozano va fer treballar de valent els porters blaugranes, especialment un Cristian amb qui va tenir un duel per recordar. Al partit de la fase regular jugat al Pedro Delgado, el tanca va marcar un gol de penal, però sense la magistral actuació del seu porter el Barça Alusport no s’hauria endut la victòria (2-3) i Lozano hauria marcat algun gol més.

A la Copa d’Espanya, el ja jugador blaugrana va aixecar un partit que els blaugranes tenien a la butxaca amb una gran acció personal i a l’agònica tanda de penals, va demostrar que la pressió no pot amb ell. Lozano es va perdre el partit de Lliga al Palau a causa d’unes molèsties físiques.

Un gol més a la gran final

A la sèrie final pel títol de Lliga només va marcar un gol, al quart partit de la sèrie, però la seva presència va ser majestuosa en els cinc partits. I pel record quedarà un xut al pal a l’últim segon del segon partit, que hauria pogut canviar completament la sèrie. Qui sap si aquell dia va quedar demostrar que estava predestinat a jugar i triomfar al Palau Blaugrana.