Seixanta-nou dies després de guanyar el títol de Lliga en una jornada històrica al Palau, el Barça Alusport ha tornat a la feina amb una victòria que el classifica per a la final de la Supercopa d’aquest diumenge. Un triomf notable, a estones hegemònic, que reforça de cara a un futur ple de reptes. El primer, aquest mateix diumenge: contra el Carnicer Torrejón o l’Inter Movistar, els blaugranes buscaran el primer títol de la temporada, el quart d’un 2011 per recordar.

Comença l’espectacle

Dos cincs de gala, amb Cristian, Fernandão, Saad, Lin i Torras per part blaugrana, i Rafa, Esquerdinha, Miguelin, Salgado i Kike per als murcians, han obert la temporada oficial del futbol sala. Un espectacle enorme en què en els primers minuts s’ha vist un Barça Alusport dominador. El campió ha ensenyat galons, cercant la porteria d’un rival que treia aigua com podia però que abans del segon minut ja ha rebut el primer gol. Jordi Torras, amb un gran xut des de lluny que s’ha colat ben a prop de l’escaire, ha fet pujar l’1-0 en el marcador, un gol que ha despertat els murcians, de la mà de Miguelín. L’MVP del curs passat, però, ha topat amb la mà d’un Cristian que ben aviat ha demostrat que la seva enorme temporada passada pot tenir continuïtat.

Les rotacions del Barça –als cinc minuts Carmona ja havia canviat el cinc inicial– han permès mantenir el ritme de joc. Sergio Lozano ha destacat en els seus primers minuts oficials com a blaugrana, si bé en una jugada confusa el seu excompany a Segòvia Esquerdinha ha empatat el partit. Però no ha tardat a reaccionar, el Barça Alusport. Un minut i mig, concretament. Una jugada de Torras, al més pur estil d’un extrem, ha acabat amb una assistència de Wilde que Ari no ha perdonat: 2-1. El domini blaugrana aleshores ha crescut i Rafa ha evitat dos gols cantats de Wilde.

El cert és que Cristian també ha aparegut, especialment en aturar un dos contra un perillosíssim i en una doble intervenció. Les seves aturades, doncs, han asserenat la defensa blaugrana, que en una recuperació de Wilde ha generat l’acció del tercer gol. Lin ha definit de luxe amb la dreta per deixar el 3-1 amb què s’ha arribat al descans.

L’estratègia remata el partit

El més que notable primer temps ha culminat a l’inici del segon. Millor no podia començar la represa. Una jugada d’estratègia ha suposat el quart gol, novament de Lin, ara definint al segon pal. La pissarra de Carmona, doncs, segueix funcionant, com ha demostrat Wilde amb el cinquè, un minut i mig després, amb un obús a la sortida d’un córner.

Així, amb la comoditat en el marcador, el Barça Alusport ha jugat amb tota la confiança que li dóna el seu arsenal, i, tot i alguna errada lògica a aquestes altures, s’ha mostrat ferm en defensa i ha demostrat un joc d’equip que pot donar grans alegries durant la temporada. El Pozo ja ha vist que no tenia res a fer i ha cremat les seves naus amb el porter jugador quan faltaven deu minuts per al final.

El partit, aleshores, ha canviat, ja que s’ha trencat el ritme com sol passar en aquesta situació de superioritat, però el Barça Alusport ha resistit tot i el gol ràpid d’Adri. La defensa ha tancat bé els espais i Ari Santos ha marcat el sisè. Els últims cartutxos d’El Pozo només han servit perquè Cristian seguís al seu ritme, regalant unes aturades més a l’afició que el corejava, i perquè arribés el setè i definitiu gol, una autèntica obra d’art col•lectiva rematada per Wilde. Un gol que defineix aquest Barça Alusport.