El gol que Wilde va marcar dissabte a les semifinals de la Supercopa recorda, i molt, al que va marcar Fernandão fa dues temporades en aquest mateix torneig i contra el mateix rival (El Pozo). Tots dos, a banda de la seva semblança, exemplifiquen el bon profit que el Barça Alusport sap treure de les accions a pilota aturada.

En els dos partits jugats aquest cap de setmana passat a Torrejón de Ardoz, els blaugranes han generat moltíssim perill en accions d’estratègia, fins al punt de marcar d’aquesta manera quatre gols, gairebé la meitat dels deu que ha aconseguit en aquesta Supercopa. El primer va ser el de Jordi Torras a les semifinals contra El Pozo. El de Sant Vicenç dels Horts, tot un especialista en rematades des de la llarga distància, va fer-se un forat per afusellar el porter murcià.

Tan important la rematada com la passada

Lin també es va apuntar a la festa de la pissarra organitzada per Carmona. Torras, Ari Santos i Saad són gairebé sempre els encarregats de servir. Són els que millor la posen. I el segovià va entrar com una fletxa per marcar el gol. A la final de diumenge, la diana de Javi Rodríguez és fruit de la bona sincronització entre el capità i Saad Assís, un altre dels reis de la passada. Torras s’enduu el marcatge de Schumacher i Javi es troba en el lloc just en el moment adequat per acabar celebrant el gol.

Però el que ha passat a Torrejón no és fruit de la casualitat ni tampoc una novetat. El Barça Alusport és un dels reis de l’estratègia. Pilota aturada és sinònim de perill. L’estratègia és una arma mortal a mans de l’equip blaugrana, que dibuixa obres d’art amb escaire i cartabó.

Missió: Palau ple