FCBARCELONA.CAT

19.02.2009 18:52

Un clar aspirant a fer el cim

Verónica Díez/Meritxell Infante

Álvaro Ruiz és un dels jugadors amb més projecció del món de l’handbol. Als seus 17 anys, aquest prometedor central combina les seves incursions al Barça Borges amb la seva participació amb el filial, sense deixar de banda el seu futur acadèmic.

Ja ha debutat al Palau amb el primer equip i espera guanyar-se un lloc de ple dret entre els grans de l’handbol. De moment, Álvaro Ruiz és un dels júniors del Barça Borges i alterna els entrenaments al Palau a les ordres de Xavi Pascual amb la direcció de joc del filial blaugrana. La seva gran visió de joc combinada amb un estil explosiu i ple d’imaginació el fan un central molt valuós amb un futur ple de possibilitats.

Però la seva vinculació amb l’handbol té quelcom de genètica. Els seus pares hi van jugar i, de fet, es van conèixer practicant aquest esport a la Universitat de Granada. Ramón i Francisca Lucía van acabar a Barcelona la seva carrera com a esportistes, a l’Universitari i el Castelldefels respectivament.

El millor club per formar-se

Tant Álvaro Ruiz com els seus pares estan molt feliços que el petit de la casa s'hagi fet un forat en el club blaugrana. Segons el primera línia: “Per formar-se, no hi ha club millor que aquest, en què treballes la tècnica, la tàctica o l'aspecte físic, en fi, es treballa tot.” Per la seva mare, el fet que Álvaro jugui al FC Barcelona fa que la seva absència a Almeria sigui més suportable. “Porto molt bé que el meu nen estigui lluny, perquè sabem que està en el millor club del món i a més nosaltres pugem tot el que podem a Barcelona”, comenta Francisca Lucía.

“Era impossible no jugar-lo”

Els testos s’assemblen a les olles. Aquesta frase resumeix com és avui Álvaro Ruiz. “He viscut l'handbol des de petitonet i era impossible no jugar-lo. Ha sortit tot bé i intento seguir així”, explica el jugador. La mare ens comenta com va ser el seu pas i el del seu marit per l'handbol: “Ramón va jugar primer a Granada mentre jo estava a Almeria jugant. Més tard coincidim a la Universitat de Granada i els dos pertanyíem al club de la facultat. Després junts vam venir a Barcelona i ell va jugar a l'Universitari i jo al Castelldefels.”

Ramón, el pare d'Álvaro, creu en las possibilitats del seu fill amb vista a jugar a la màxima categoria: “Si està participant en el primer equip del Barça és perquè consideren que té el nivell. Aquí no regalen res a ningú i haurà de seguir lluitant per aconseguir el que vol, ser un jugador de l'Asobal.”

Una aposta esportiva i humana

Els pares del jove jugador no volen únicament que el seu equip se centri en l'esport. “En el seu moment vam fer una aposta humana i una altra d’esportiva, però per nosaltres quasi és més important la humana. L'handbol no és el futbol ni el bàsquet i amb independència que ho sigui, el repte que s’ha d’aconseguir amb els esportistes joves és que s'han de preparar primer com a persones”, exposa Ramón Ruiz. Álvaro vol seguir les passes de David Barrufet i estudiar Dret. “De moment els estudis li van molt bé. Ha tret molt bones notes. Vol estudiar Dret, de la mateixa manera que Barrufet ho ha fet ell pot fer-ho”, afegeix el pare.

La figura de Xavi Pascual és molt important per al blaugrana i és tal com els seus familiars afirmen: “Pasqui és per ell com un segon pare i està sent una persona clau en el seu desenvolupament i una de las raons per les que és aquí.”