FCBARCELONA.CAT

08.04.2009 16:09

Barça-Portland, rivalitat històrica

Meritxell Infante

FC Barcelona i Portland San Antonio comparteixen una rivalitat que ve de lluny. En la història dels seus enfrontaments hi hagut de tot. Aturades als últims segons i remuntades mil·limetrades defineixen els duels entre blaugranes i navarresos.

Si bé el Ciudad Real s’ha erigit en el gran rival del Barça en els darrers anys, el Portland ho va ser a principis de la dècada. Els duels entre blaugranes i navarresos han marcat una etapa a la història de l’handbol i d’aquella època encara perdura la rivalitat. Aquell Portland San Antonio, amb jugadors de la talla de Jackson Richardson, Mateo Garralda i Ivano Balic es va convertir en un equip de nivell per poder competir amb el Dream Team de Valero Rivera, que fins aleshores no havia trobat un rival de la seva alçada.

A la mida del Dream Team

De fet va ser aquell Portland, entrenat per Zupo Equisoain, qui es va atrevir a posar fre a la ratxa de Copes d’Europa dels blaugranes, que va encadenar cinc de consecutives entre el 1996 i el 2000. La temporada 2000/01, el Portland sumava la seva primera i única Copa d’Europa, en una final en què els navarresos van prendre avantatge a l’anada a l’Universitari de Navarra (30-24) i al Palau, els blaugranes, tot i guanyar (25-22) no van poder remuntar la diferència de sis gols.

Víctor Tomás encara era juvenil i no va participar, però recorda en especial aquella eliminatòria: “La vaig viure com a espectador. Va ser una pena, perquè era el final de l’era de triomfs de la Copa d’Europa. Però recordo que va ser un partit molt vibrant”.

Una aturada com a revenja

Quatre temporades després, els blaugranes van tenir l’oportunitat de tornar-li. Barça i Portland es veien les cares als vuitens de final de la competició europea. A l’anada al Palau, els de Xesco Espar havien guanyat de sis gols (28-22), i a Pamplona la diferència es repetia a favor dels navarresos. En els darrers segons, Mateo Garralda tenia pilota per posar set amunt, però el seu llançament des dels sis metres l’aturava in extremis David Barrufet. El Barça aconseguia la seva setena i última Copa d’Europa. “Sempre són partits molt igualats, encara que guanyis de molt, allà et poden remuntar i et fan patir. Aquests partits fins al final no es decideixen”, afirma el capità blaugrana.