26.01.2010 14:41
Oneto: “El secret és no rendir-te”
Meritxell Infante
El 26 de febrer del 2009 Marco Oneto tornava al Barça després de vuit anys per diferents equips de la Lliga Asobal. El somni d’aquest pivot xilè es feia realitat i un any després manté intacta la il·lusió de jugar i guanyar títols amb el Barça.
Marco Oneto va arribar al planter blaugrana fa deu anys i va alternar els entrenaments amb el
primer equip i els partits a les categories inferiors. Quan va marxar es va marcar com a objectiu
tornar a algun dia i mentrestant va començar una prometedora carrera a la Lliga Asobal. Amb entrega
i sacrifici es va fer un nom a la competició estatal amb equips com el Cangas, el Bidasoa o el
Naturhouse La Rioja, una trajectòria que va fer que el Barça s’hi fixés una altra vegada.
Després d’un any en blaugrana, Oneto, en una entrevista a Barça TV i www.fcbarcelona.cat, fa
balanç del retorn.
Fa un any del seu retorn al FC Barcelona. Quin balanç fa d'aquest primer any?
"És
un balanç positiu al cent per cent. Ha estat un any dur, però al començament, sobretot venint a
meitat de temporada, és complicat acoblar-te a l'equip, i més en la situació en què vaig arribar,
que una setmana després hi va haver canvi d'entrenador. Va ser complicat però ha valgut la pena.
Estic molt content i crec que es nota."
Tornava amb molta il•lusió, sabent millor que ningú el que significa ser aquí.
Continua amb la mateixa il•lusió del dia que va arribar?
"Per descomptat. L'any passat quan vaig arribar era això, tornar on havia estat des
del principi, i ara continua igual, amb la diferència d'intentar aconseguir consolidar-me dins
l'equip i aconseguir fer realitat els somnis que cada jugador es planteja. "
Va ser l'últim pivot a arribar, però això no ha estat un problema per guanyar-se un lloc a
l'equip.
"Sabia des d'un principi que, el de pivot, era un lloc que estava molt ben cobert.
És la posició on tenim més jugadors, i sabia que era complicat, però he tingut la confiança dels
entrenadors i el suport de l'equip. M'he sentit bastant bé i he pogut esgarrapar bastants
minuts.”
Com ha arribat fins aquí? Quin ha estat el secret del seu èxit?
"Ser una mica tossut per seguir els meus somnis (riu). No és fàcil haver arribat d'un país on
no hi ha tradició d'handbol. Molta gent m'ho pregunta: com has arribat fins aquí? Perquè una cosa
és arribar a Espanya, arribar a la Lliga Asobal, i una altra és arribar a un equip com el Barça,
que és un dels que lluiten per tots els títols en què competeix. Crec que el secret és no rendir-te
i intentar millorar, que ho he de seguir fent, per augmentar la meva efectivitat i seguir sent un
dels pivots que marquin la diferència. Això és el que vull aconseguir."
Pensant en els títols
Van acabar la primera volta amb molt bones sensacions, amb la Copa Asobal. Què esperen
d'aquesta segona volta?
"La Copa Asobal la necessitàvem, perquè actualment a la Lliga no som en la posició
on voldríem ser. El fet d'haver acabat guanyant el Ciudad Real, i en un partit bastant dur i llarg,
ens ha ajudat i òbviament volem continuar en aquesta dinàmica. Ens ha donat energies i un bon
ambient per continuar i seguir pensant que hi ha molts partits i que tenim moltes opcions per
aconseguir els títols que ens queden. "
Encara estan en joc la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga de Campions. Quin títol li fa més
il•lusió i a quina competició creu que tenen més opcions?
"El que em fa més il•lusió és la Lliga, perquè el 21 d'abril faré deu anys a
Espanya, i guanyar la lliga d'aquí, que és on he estat sempre, és el que em faria més
il•lusió. Actualment, de les tres competicions que ens queden, la Lliga, la Champions i la
Copa del Rei, crec que hauríem d'intentar lluitar per les tres, però potser la que tenim més a
prop, més que la Lliga, és la Champions. Estem a un punt i podem seguir amb moltes opcions. "