FCBARCELONA.CAT

09.02.2010 11:30

Un any de Xavi Pascual

Meritxell Infante

El 9 de febrer del 2009 Xavi Pascual era presentat com a entrenador del Barça Borges en substitució de Manolo Cadenas. El tècnic blaugrana compleix un any a la banqueta, un any que ha marcat un canvi a l’equip amb quatre títols més al palmarès.

Xavi Pascual ha viscut un any de vertigen. Des que va començar la seva etapa com a tècnic al FC Barcelona ha passat de ser el tercer entrenador a dirigir l’equip i ha portat el Barça Borges a recuperar la confiança que li ha permès tornar a guanyar títols i plantar cara al seu gran rival, el Ciudad Real. El tècnic blaugrana reflexiona per a Barça TV i fcbarcelona.cat sobre aquest any al capdavant de l’equip amb els titulars que han marcat aquesta darrera etapa de la seva vida.

Un any… de canvis

“Em vaig trobar en una situació complicada, que era la destitució d'un entrenador. Tant l'equip tècnic com els jugadors em van rebre molt bé. Són situacions que et trobes en aquest món i no tens més remei que afrontar-les.”

“La meva vida personal no ha canviat gens. Segueixo tenint els mateixos amics, vivint tranquil•lament on vivia i no penso canviar-la per res. En l’aspecte professional ha canviat molt. Les tasques del primer entrenador són diferents de les d'ajudant, però crec que segueixo sent la mateixa persona, amb la meva personalitat i res més. El meu dia a dia segueix sent el mateix. Continuo arribant més o menys a la mateixa hora, prenent el cafè parlant d’handbol i sortint a darrera hora de la tarda la majoria de vegades.”

Un any… de decisions

“Treballar en aquest club sempre és pressió. Ser l'entrenador del Barça sempre és pressió. I és clar que no tothom estarà sempre d'acord amb el que fas, ni tothom en desacord, però hi ha d’haver algú que prengui les decisions i en aquest cas em toca a mi. El que tinc clar és que quan les prenc, ho faig sempre pensant en el millor per al meu equip, que al cap i a la fi crec que és el millor per al club. Segur que cometré errades i que n’he comès moltes però intento que siguin com menys vegades millor i que la majoria siguin encerts.”

Un any… de Ciudad Real

“Quan parlem del Ciudad Real, crec que el primer que hem de fer és reconèixer els seus mèrits i les seves virtuts. Un equip que està, en els darrers anys, sempre en el màxim nivell competitiu, aconseguint títols, no podem menysprear-lo, ni de bon tros. El Ciudad Real és un equip tremendament compensat, que fa molt de temps que juga el mateix handbol, la qual cosa li permet efectuar els canvis de gent, que no es noti tant en l'estructura del joc de l'equip i tot això és un avantatge respecte al nostre equip. Nosaltres hem de suplir aquest avantatge amb altres aspectes i l'entrega dels jugadors està fora de qualsevol dubte.

Un any… de títols

“La Copa del Rei de l'any passat, amb la situació en què es trobava l'equip, va ser molt important, perquè hi va haver un grup de gent que va deixar-hi la pell per intentar aconseguir aquell títol. L’equip va acabar la temporada perdent la Lliga en el darrer partit, al camp del Ciudad Real per una sèrie de circumstàncies una mica estranyes. Després, començar la temporada següent guanyant la Supercopa com s'ha guanyat és important. Són títols que tenen molta importància però són títols menors i hem d'estar preparats per intentar guanyar els títols grans. És la nostra assignatura pendent, sens dubte.”