26.05.2010 17:27
La Copa d’Europa del 91, la primera pedra
Meritxell Infante
La temporada 1990/91 el Barça d’handbol va fer història. Per primera vegada l’equip blaugrana guanyava la Copa d’Europa, una fita impensable en aquella època que va esdevenir la primera pedra d’un palmarès que es va ampliar en anys posteriors.
Tot i que amb el Dream Team es va viure una època en què guanyar Copes d’Europa era habitual,
no fa tants anys era impensable que un equip espanyol arribés a una final de la Copa
d’Europa. L’handbol europeu estava dominat pels equips dels països de l’Est. El
Barça de la temporada 1990/91 va trencar el gel i va ser el primer a aconseguir-ho.
Un canvi de tendència a Europa
Òscar Grau, que va vestir la samarreta blaugrana entre el 1985 i el 1995, va viure aquell
moment històric: “Vam canviar la tendència, vam posar un equip llatí com a campió
d’Europa. Era el relleu d’un handbol obsolet per un estil més ràpid i espectacular. Va
ser el pòsit del Dream Team”.
El Barça de Valero Rivera s’havia reforçat amb la parella Vujovic-Portner.
L’any abans, els blaugranes es van quedar a les portes del títol en perdre la final contra el
CSKA Minsk, però tenia una nova oportunitat davant el Proleter. “A la pista sèrbia vam perdre
de dos gols. Quan vam arribar al camp ja sentíem els càntics de l’afició. Teníem la grada a
sobre del vestidor i sentíem com botaven. Tot i això vam fer un partit molt digne”, afirma
l’exjugador blaugrana.
La passió culer trenca el trofeu
A la tornada, el Palau de les grans ocasions va servir d’escenari per a la
història. La diferència a remuntar no era gaire gran, però fins a l’últim minut no es va
decidir el guanyador. Els blaugranes s’imposaven per 20 a 17 i la festa esclatava al Palau.
“Recordo el Joan Sagalés quan recull la Copa, que era el seu últim partit, i es
trenca”, rememora Grau. “Crec que va ser de l’energia que hi havia al parquet,
dels espectadors que van saltar a la pista. Però ja era nostra i va ser la primera.”
Després van arribar les cinc consecutives del Dream Team, del 1996 al 2000, amb Valero Rivera
encara com a entrenador, i l’última, guanyada el 2005. Però aquestes sis Copes posteriors
deuen el seu tribut a aquella primera del 91, la que es va encarregar d’obrir el camí.