El 28 d’octubre del 1969 el Barça s’enfrontava al Dudelange luxemburguès a la Copa d’Europa. Era el debut europeu de l’handbol blaugrana, ara fa 40 anys. El passat i el present de la secció recorda amb admiració aquell primer pas a Europa.
Després de guanyar la Lliga i la Copa el 1969, l’equip que entrenava Antoni Lázaro es va
classificar per primera vegada en la seva història per disputar una competició europea. “Érem
un equip molt jove i això de jugar a Europa ens feia molta il•lusió”, recorda Francesc
‘Quico’ López Balcells, tot un referent d’aquell equip que va començar el camí
europeu de l’handbol blaugrana. “Hi havia molta alegria a l’equip i ho vivíem tot
com una festa”, explica.
Al partit d’anada a Luxemburg el Barça va perdre per 20 a 18, però a la tornada a
Barcelona els blaugranes es van imposar per 29 a 15.
Un equip amateur ple d’il•lusió
Aquell equip dels López Balcells, Morera, Borderias, Gibert i companyia encara
estava lluny de l’handbol professional. “Tots els que estem jugant a handbol ara hem
d’estar agraïts a la seva generació, que era gent que ho feia perquè li agradava aquest
esport”, afirma David Barrufet. “Ells tenien les seves feines, però feien els mateixos
sacrificis que nosaltres o pitjors, i l’endemà s’havien d’aixecar per anar a
treballar. Nosaltres som uns privilegiats”.
La primera participació blaugrana va acabar a quarts de final, quan es van trobar el
totpoderós Estrella Roja de Belgrad, però va significar el primer pas d’una llarga
trajectòria de la secció a Europa, plena de capítols gloriosos.
La primera pedra d’una història gloriosa
‘Quico’ López Balcells es va retirar el 1982 i no va poder
viure en primera persona l’època daurada de la secció, amb set Copes d’Europa. David
Barrufet, en canvi, les va viure totes com a protagonista. Set títols dels 69 que conformen el seu
ampli palmarès. “Guanyar la Copa d’Europa és un somni, cadascuna és diferent. Guanyar
la Lliga és un premi a la regularitat i la Copa d’Europa significa enfrontar-se amb els
millors del continent. Són partits més durs i més competits”, afirma l’actual capità
blaugrana.
La primera Copa d’Europa guanyada el 1991, les cinc consecutives del Dream Team i la
setena al Palau davant el Ciudad Real conformen aquest recorregut blaugrana per una competició que
ha donat la màxima glòria a la secció. Per tot això, el que van fer aquells pioners a Luxemburg
encara té més valor. “Aquell equip va marcar una mica la pauta del que ha estat després el
Barça amb Valero Rivera”, apunta López Balcells. “En aquella època la lluita contra els
països de l’est era impensable, però vam marcar una miqueta el camí, vam intentar assentar
les bases del que després seria el Barça”.
Fotos: Àlex Caparrós i Arxiu FCB
Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player
Gladiadors a càmera lenta
David Barrufet qualifica aquells jugadors de “gladiadors”. “Jugaven sense pega.
Ara si no poses pega, ningú agafa una pilota, i aquesta era molt més dura. Es tiraven a terra i es
feien sang… És un esperit que no s’ha de perdre”, afirma el capità blaugrana, que
també recorda com era de lent el joc en aquella època. “Semblava que juguessin a càmera
lenta”, comenta Barrufet, divertit.