Iker Romero marxarà del Barça Borges deixant una empremta inesborrable al Palau. Després de vuit temporades com a blaugrana, el jugador vitorià ho ha guanyat tot en el món de l’handbol i ha protagonitzat moments memorables per a la secció.
Iker Romero celebra un gol amb la seva força habitual. (Fotos: Arxiu FCB)
Integrat al Club
En aquesta etapa blaugrana, Iker Romero ha viscut el barcelonisme al 100%. Amb la seva simpatia
característica, Iker ha fet amistat amb els jugadors de la resta de les seccions i és habitual
veure’l seguint els partits de la resta d’equips tant al Palau com al Camp Nou.
Iker
Romero
va arribar al FC Barcelona l’estiu del 2003, amb 23 anys, però ja amb un nom fet
com a jugador referent després de formar-se als equips més forts de l’Asobal: el Valladolid,
l’Ademar i el Ciudad Real. En vuit anys defensant la samarreta blaugrana, aquest lateral
esquerre ho ha guanyat pràcticament tot, amb 18 títols més al seu palmarès. La Lliga de Campions
2004/05 i la Lliga Asobal 2005/06 són els més destacats, a més de quatre Copes del Rei i quatre
Supercopes, entre d’altres.
Com a internacional, Iker també compta amb un palmarès envejable, amb quatre medalles. De
l’or del Mundial de Tunísia 2005 al bronze del Mundial de Suècia 2011, una plata a
l’Europeu de Suïssa 2006 i el bronze als Jocs Olímpics de Pequín 2008, el vitorià continua
amb la selecció espanyola esperant noves medalles per afegir al seu palmarès.
Copa d’Europa, amb el cap embenat
El
carisma i la valentia davant la porteria l’han fet un jugador referència al Palau Blaugrana.
A la retina dels barcelonistes quedarà sempre gravada la imatge d’Iker Romero amb el cap
embenat llançant el penal, de rosca, que donava l’última Copa d’Europa de la secció, al
Palau Blaugrana i davant el Ciudad Real. Aquell moment gloriós del vitorià és un dels episodis que
millor defineixen aquest apassionat jugador d’handbol, pura adrenalina, a qui no li agrada
perdre ni al parxís (o millor dit al pòquer, una de les seves aficions). Una fam de victòria que es
demostra amb la intensitat que celebra sempre els seus gols, sigui quin sigui el rival, sigui quina
sigui la competició.