La revenja és un plat que se serveix fred i l’espina de la final de la temporada passada ha trobat resposta. I de quina manera! El Barça Borges ha deixat fora de combat el campió d’Europa. A la seva pròpia pista i contra tots els elements, no hi ha millor manera d’accedir a la Final a Quatre. Al majestuós Sparkassen Arena, més que un pavelló un lloc de trobada i una cultura com a manera d’entendre l’esport, amb esportivitat i passió a parts iguals, els blaugranes no s’han estalviat ni un gram d’esforç, de sacrifici col·lectiu i de talent, i s’han guanyat merescudament el bitllet per a la fase final del títol continental.

L’equip ha fet un primer temps excel·lent, pràcticament perfecte, i ben aviat s’ha intuït una tarda màgica en terres alemanyes. Les cares dels jugadors parlaven per si soles. Concentració, motivació i plenament sabedors del que calia fer. Des del gol inicial de Noddesbo, els de Pascual han demostrat que no venien a especular amb el resultat d’anada, tot al contrari. Ferms en defensa, han ofegat la passada al pivot Ahlm i el joc determinant dels extrems alemanys. Només la poderosa primera línia local (Jicha i Ilic) frenava l’escapada blaugrana.

Al joc del Barça Borges només li faltava l’aparició de Saric, necessària per acabar de dur la proesa a bon port. I el bosnià, que ha començat amb cara de superat, s’ha entonat. Tres aturades consecutives han generat un parcial de 0-4. El Barça Borges havia frenat l’ímpetu dels ‘zebres’ i començava l’escapada (6-9). Noddesbo seguia destrossant la defensa local des del pivot i l’avantatge, tot i un primer parcial del Kiel (fruit d’una rigorosa exclusió de Víctor Tomás), ha crescut fins als cinc gols (10-15). L’atac blaugrana era tan precís, tan perfecte en la circulació i determinant en la definició, que ni tan sols Omeyer (cinc aturades en el primer temps) podia frenar-lo.

Relleu a la porteria del THW Kiel

Els blaugranes s’han arribat a col·locar sis gols amunt, però en una última superioritat els alemanys han deixat el marcador en un 15-19 al descans, una diferència curta veient els mèrits blaugrana. Als cinc minuts de la represa, sortosament, el Barça Borges ha tornat a sortir disparat per marxar de vuit gols després d’un parcial d’1-5. Majúscul. Aleshores, Alfred Gislasson ha rellevat un desconegut i superat Omeyer per Palicka i ha demanat temps mort. Necessitava una reacció urgent per frenar l’huracà blaugrana, perquè a l’Sparkassen Arena ja no quedaven ungles per mossegar i es començava a perdre la fe.

Un 2-0 de parcial ha fet trontollar els fonaments del pavelló del Kiel. Era moment de no perdre el cap. Sang freda. Cap fred. Talent. I cap por d’aparèixer. Entrerríos té totes aquestes virtuts i un esplèndid gol seu de vaselina ha frenat l’estrebada, però Palicka i dos gols més dels locals han fet pensar en vells fantasmes: 20-25. Restaven vint minuts de joc, tot un món, i més encara davant un Kiel absolutament crescut. El 6-0 alemany era un mur, al límit del reglament. Tot el que no havia aturat Omeyer ho aturava Palicka. En tot cas els blaugranes resistien i l’avantatge global seguia sent enorme (22-27, ja amb el Barça Borges amb l’‘average’ a favor).


Però els barcelonistes han tornat a refredar l’ambient, i aquest cop amb gust de sentència. El Barça Borges ho tenia a la mà i només calia saber conservar el resultat. Juanín i Saric, amb una superba aturada, i dos gols de Víctor Tomás des de l’extrem han fet deixar de creure el rival definitivament: 24-32. Els últims intents del campió han servit només per ajustar el marcador. Tot plegat, una simple disfressa per al millor Barça Borges, un dels quatre equips que es disputarà el títol de campió, mentre el públic de l’Sparkassen Arena, dempeus, homenatjava el seu campió caigut.